! Ai »4r TEXTES CATALANS AVEC LEUR TRANSCRIPTION PHONÉTIQUE 1 J. ARTEAGA PEREIRA (1846-1913) BIBLIOTEGA FILOLOGIGA DE L'INSTITUT DE LA LLENGUA CATALANA TEXTES CATALANS AVEC LEUR TRANSCRIPTION PHONÉTIQUE PRÉCÉDÉS D'UN APERÇU SUR LES SONS DU CATALAN PAR J. ARTEAGA PEREIRA ORDENATS I PUBLICATS PER Pere BARNILS ) Gio\ BARCELONA ^<^ ■ ^ INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS PALAU DE LA DIPUTACIÔ MCMXV \ ,' ' ' / ^. PC Ml TiPOGRAFiA L'AvENç : Masso, Casas & C : Rambla de Catalunta, 2^ ( Feia anys que l'eminent foneticista Josep M.* Arteaga i Pereira treballava en la confecciô d'una fonètica catalana. Aquesta havia de constar de dues parts : un estudi complet dels sons actuals del català i una coMecciô de textos catalans amb llur transcripciô fonètica. La mort el sorprengué quan, enllestida completament la segona part, havia tôt just començat a treballar en la redacciô definitiva de la primera. Perô aixô, que fa que l'obra pôstuma del Sr. Arteaga no pugui en rigor titular-se una fonètica catalana, no treu cap valor a la part que ell mateix considerava com la principal de la seva obra : la rica coMecciô de transcripcions fonètiques, fêta amb un seny i una cura impon- dérables. Encara que l'autor no ens bagués debcat sinô aquesta coMecciô de transcripcions, la seva obra hauria ofert un interès prou gran perquè l'Institut de la Llengua Catalana es decidis a publicar-la; perô, per ventura, hi ha pogut afegir encara, apro- fitant les nombroses notes sobre fonètica catalana trobades entre cls papers de l'autor, una exposiciô sistemàtica dels sons catalans, la quai, incompleta i tôt, ha d'ajudar eficaçment a una major inteMigencia de les transcripcions. Dificultats d'ordre material i el desig de donar la mes gran unitat possible a les sèves publicacions, han déterminât l'Institut a canviar el sistema de transcripciô del Sr. Arteaga per l'adop- tât en la Biblioteca Filolôgica i en el Butlletî de Dialecto- LOGfA CATALANA. Aquest canvi, que s'ha fet amb el consentiment dels hereus del Sr. Arteaga, no ha introduit cap modificaciô - 6 que pogués afectar el fons del manuscrit, no consistint en altra cosa que en una mera substituciô de signes, fêta segons la taula adjunta: Atteaga Institut ï » i i 1 i e f a e ë e £ f £ é B f A a â a a 9 9 9 a a 0 Ç û 0 o 0 Ô 0 à ô se œ Arteaga Institut U (* Û V u V p p b b t t ts t tts n d d dz 4 ddz 44 k k g g 1? h f / V V à d s s z z / e Arteaga Institut 3 ; ) y ? g w w m m M n n n jv n f\ n ^ V rr f t 4 r r J r X 1 1 t c/ é ce/ éê D3 1 DD3 1î Observacions. — Les vocals nasals porten el signe conegut " al damunt. L'accent ('), segons indicaciô del Sr. Arteaga, es solament empleat lia on la paraula el réclama per la seva tonicitat especial o per la seva posiciô dintre la frase. En els exemples on s'han de notar dos accents (en el manuscrit ' i "), ens valem per a l'accent principal de l'agut (') i per al secundari del greu (' ). El signe t indica una articulaciô menys forta o mes oberta, i el signe i, una articulaciô mes forta o mes tancada; el signe >- indica una articulaciô mes endavant, i el signe -i, una articulaciô mes endarrera; perô, en les transcripcions, es fêta ordinariament omissiô d'aquests signes. Els signes (•) i (:) posats darrera una vocal, indiquen que aquesta es llarga en un grau menys o mes gran. El diacritic (o) es empleat pel Sr. Arteaga per indicar que una consonant nasal, una consonant latéral o una r es sorda en Hoc de sonora com d'ordinari. Per dificultats tipogràfiques hem omès aquest diacritic; perô el Icctor es advertit que l'autor l'em- plea segulnt invariablement la segiient régla : les dites consonants van marcades amb el diacritic (o) sempre que es troben immedia- tament seguides o precedides d'una consonant sorda (k, k, t, p, e. s, f). I. Définition et classification des sons A. — Voyelles En prononçant les voyelles, la langue exécute des mouvements de deux sortes : en arrière ou en avant, en haut ou en bas. Les mouvements en arrière produisent les voyelles postérieures. Elles sont formées par la partie postérieure du dos de la langue ou par la racine de cet organe. Les mouvements en avant pro- duisent les voyelles prélinguales ou prépalatales. Elles sont formées par la partie antérieure du dos de la langue. Mais il en existe une autre espèce : les voyelles neutres, appelées mixtes (ou vélopalatales) par M. Sweet, mi-linguales (ou supra- palatales) par M. Jespersen. Normalement elles sont formées par le travers moyen du dos de la langue se levant vers la voûte du palais. C'est l'opinion des MM. Techmer, Storm, Sievers, Western et Jespersen. Les mouvements de la langue en haut ou en bas déterminent des rapprochements variés par rapport au palais dur et au voile du palais. Ainsi, pour la production de Vi français de fil la langue se lève et se rapproche du palais dur autant qu'il est possible de le faire sans originer un frottement; pour l'e catalan de vell 'vieux' la langue reste plus basse et pour l'a anglais de man, elle descend autant que possible sans perdre pourtant son caractère de voyelle prépalatale. L'î français de fil formé au moyen d'une articulation retrécie, est une voyelle étroite; l'e catalan de bel dont l'articu- lation n'est ni trop retrécie ni trop relâchée, est une voyelle mo- yenne; l'a anglais de man est une voyelle ample parce que son articulation est ample. Dans la série des voyelles post-lin- guales ou vélaires et neutres, il y a les mêmes degrés d'ar- ticulation. — 10 — Nous avons donc neuf voyelles: post-linguale étroite neutre étroite prélinguale étroite post-linguale moyenne neutre moyenne prélinguale moyenne post-linguale ample neutre ample prélinguale ample Chacune des voyelles que nous venons d'énumerer peut être tendue ou relâchée. Quand nous prononçons une voyelle ten- due, la région de la langue en articulation se renfle, devient ten- due et plus convexe; quand nous prononçons la voyelle correspon- dante relâchée, la langue s'incline légèrement sans perdre pourtant grand chose de sa flexibilité. C'est par la force et le caractère de l'articulation que les voyelles tendues et relâchées constituent deux séries différentes. De Vç catalan de s^l 'ciel' nous pouvons monter graduellement jusqu' à l'e de bel 'vieux' et jusqu' à Yi du castillan; si la langue conserve toujours la tension et la convexité caractéristiques des voyelles tendues, nous n'entendrons ni l'e du castillan, ni 1'/ du catalan. A partir de 1'/ catalan nous pouvons descendre graduellement jusqu' à l'e du castillan et même jusqu' à l'tE anglais demœn 'homme'; si la langue conserve toujours la flexi- bilité relative et son inclination légère caractéristiques des voyelles relâchées, nous n'entendrons ni l'e ni l'e tendues du catalan. D'après cela nous constatons trois séries de voyelles tendues et trois séries de voyelles relâchées et dans chaque série une voyelle étroite, une voyelle moyenne et une voyelle ample. Ce sont les dix-huit voyelles produites sans arrondir les lèvres (sans labialisation). Quand nous prononçons ces voyelles, les lèvres qui se trouvent en position neutrale (parfois vers le dedans de la bouche) laissent une ouverture en fente. Elle est normalement étroite, moyenne ou ample selon que les voyelles sont étroi- tes, moyennes ou amples. Si, en conservant la position de la langue pour les voyelles énumérées, on arrondit les lèvres, nous obtenons la série des voyelles labialisces. Quand nous passons d'une voyelle antérieure étroite aux voyelles moyenne et ample correspondantes, la langue non seule- ment s'abaisse et le rétrécissement s'élargit, mais en général elle recule un peu et l'articulation a lieu plus en arrière.' I. En l'exposiciô segûent reunim solament aquells fonemes que en el manuscrit de l'autor son donats com a normals dcl català. — II — 1. — y. Voyelle prépalatale relâchée. — C'est l'y anglais de y^s yes 'oui', yuw you 'vous'. — ■ Cette voyelle a le caractère de tendue dans le castillan, yo yo yermo yermo yelo hielo et dans le français, krçyç crayon kayu caillou. Elle est sourde dans jyç:r fier. 2. — j. Voyelle prélinguale étroite relâchée. — C'est \'i bref de l'allemand dans tic Tisch 'table', bitçn bitten 'prier' et Vi bref de l'anglais fit pit 'creux'. 3. — f. Voyelle prélinguale moyenne tendue.. — C'est \'e fermé du français ble blé, \'e long de l'allemand zç See 'lac' et \'e fermé de l'itaUen ve:ro vero. 4. — e. Voir II, A, a. 5. — ç. Voyelle prélinguale ample tendue. — C'est \'e ouveil du français, bref dans syçl ciel, long dans iç:r terre et le même son de l'italien, bello bello. 6. — CE. Voyelle prélinguale ample relâchée. — C'est Va bref (?) anglais de mœn man 'homme'. 7. — f. Voyelle mi-linguale neutre ample relâchée. — C'est le son des deux a portugais de kémi cama; celui de l'o anglais de mçôs mouth 'bouche', keô caw 'vache'. 8. — 9. Voyelle mi-linguale neutre moyenne relâ- chée. — C'est le son de \'e, a et 0 atones de l'anglais bçta better 'mieux', abçônd abound 'abonder', wutmn woman 'femme', wizdam wisdom 'sagesse'. 9- — «• Voyelle post-linguale moyenne relâchée. — C'est l'a long anglais de ]a:i9 father 'père'; l'unique a allemand de la prononciation de théâtre; l'a normal italien et castillan et Va tonique normal du portugais. 10. — a. Voyelle post-linguale ample relâchée. — C'est l'a grave du français, long dans a:m âme, bref dans k^ cas. — 12 — 11. — 0. Voyelle post-linguale ample labiale relâ- chée. — C'est Vo bref anglais de sorit sorry 'triste', bodh body 'corps'. 12. — ç. Voyelle post-linguale ample labiale ten- due. — C'est le son de \'a anglais de ç-.l ail 'tout' et celui de aw dans lo law 'loi'; \'o ouvert de l'italien kn:re core et \'o ouvert long du français a:r or. 13. — 0. Voyelle post-linguale labiale ample mo- yenne. 14. — ç. Voyelle post-linguale labiale moyenne ten- due. — C'est \'o fermé du français, bref dans dç dos, bo beau, long dans ro:z rose, eo:z chose; \'o long de l'allemand dans zo:n Sohn 'fils' et \'o fermé de l'italien so:le sole. 15- — V- Voyelle post-linguale étroite labiale relâ- chée. — C'est I'm bref anglais de pi,it put 'mettre' et Vu bref allemand de muter Mutter 'mère'. 16. — w. Voyelle fricative vélaire relâchée arron- die.— C'est le w anglais de wçl well 'bien', wo:t9 water 'eau'. Cette voyelle a le caractère de tendue dans le français, wazo oiseau, nwa:r noir, Iwç loin, wi oui, mwçt mouette et dans le cas- tillan, wérto huerto, awekdr ahuecar. Elle est sourde dans le fran- çais frwa froid, cwa:zi:r choisir, swç soin, swete souhaiter, â.fwi:r enfouir. B. — Consonnes On distingue d'habitude les consonnes d'après leur durée, leur nature phonique, la forme et le degré de leur articulation, les organes articulateurs et le lieu d'articulation. Elles sont donc: a) momentanées ou continues (prolongeables); h) sonores ou sourdes; c) plosives, glissantes, roulées, fricatives, latérales, nasales; d) laryngales, faryngales; e) uvulaires, vélaires, me- diopalatales, prépalatales, gingivales, dentales; f) dentilabiales, bilabiales. — 13 — Consonnes nasales. — Le voile du palais s'aplatit et les ori- fices postérieurs des fosses nasales restent ouverts : le courant d'air expiré s'écoule par les fosses nasales et les orifices moyens et par les cavités et les orifices antérieurs du nez. Chaque ordre possède une articulation orale propre (vélaire, suprapalatale, pré- palatale, dentale, dentilabiale ou bilabiale) qui le distingue des autres. En général l'articulation orale est occlusive; mais dans la prononciation normale du catalan, du majorquin, de l'italien, du castillan et, d'après M. Lenz, du castillan du Chili, quand la con- sonne nasale se trouve à l'intérieur du mot ou à la fin d'un mot proclitique suivie d'une consonne fricative du même ordre, la consonne nasale se produit avec l'articulation orale constrictive propre de la consonne fricative homorganique. La nasale dentila- biale qu'on ne trouve guère que devant / et v, est formée tou- jours avec articulation orale constrictive. 1. — g. Consonne plosive vélaire sonore. — Le fond de la langue forme occlusion avec le palais mou (voile du palais): g, gu français de gà:g gangue; g italien de gç:ra gora, l(ggo leggo. gi- : gu français de ge gué; gh italien de grro ghiro, aggin- dd'r9 agghindare. 2. — k. Consonne plosive vélaire sourde. — Même articulation que g : c, qu français de kalk calque; c italien de kokka cocca. k*- : qu français de ki qui; ch italien de kikkera chichera. 3- — g- Consonne plosive palatale sonore. — La par- tie moyenne du dos de la langue forme occlusion avec la voûte du palais dur : gh italien de gyfra, ghiera, muggyo mugghio. 4. — k. Consonne plosive palatale sourde. — Même articulation que g : ch italien de hya've chiave, çkkyo occhio. 5. — d. Consonne plosive gingivale (ou dentale) so- nore. — La pointe de la langue, ou la partie antérieure du dos de la langue forme occlusion, ou avec le rebord interne des gen- cives supérieures, ou avec la paroi interne des incisives supérieu- — 14 — res, ou encore s' appuyant contre les deux arcades dentaires res- serrées. C'est le d français de dç:d dinde; le d italien de dwre dare, addio addio. 6. — t. Consonne plosive gingivale (ou dentale) sourde. — Même articulation que d. C'est le t français de tq:t tante; le / italien de tutto tutto. 7. — b. Consonne bilabiale plosive sonore. — Les lèvres forment occlusion l'un contre l'autre. C'est le b français de barb barbe; le b italien de babbo babbo. 8. — f. Consonne plosive bilabiale sourde. — Même articulation que b. C'est le p français de piilp pulpe; le p italien de pappa pappa. 9. — À. Consonne glissante gingivale (ou dentale) sonore. — La pointe de la langue se lève et glisse contre le re- bord interne des gencives supérieures. C'est Yr castillan de kuM cara, bioma broma. Pour la consonne glissante gingivale ou dentale sourde (l'f castillan de fAÏo frio) qui a la même articulation que Vx sonore, voyez p. 7. 10. — r. Consonne roulée gingivale (ou dentale) sonore. — La pointe de la langue se lève un peu et vibre contre le rebord interne des gencives supérieures. C'est \'r castillan de tarde tarde; le r, rr français de rhr rire, nu kirrç nous courons, te:r terre, r long (r) : Vr, n castillans de foro rorro; Vrr français de nu kurç nous courrons. Pour la consonne roulée gingivale ou dentale sourde (l'y cas- tillan de garfo garzo, ber ver, \'r français de kiidr coudre, ci-.tr âtre) qui a la même articulation que Vr sonore voyez p. 7. 11. — g. Consonne fricative vélaire sonore. — Le fond du dos de la langue s'articule avec le voile du palais. C'est le g allemand de va:g9n Wagen 'voiture' variante de prononcia- tion au lieu de g; le g castillan de Inego luego. g*- : gu castillan de segîr seguir. — 15 — 12. — /. Consonne prépalatale sifflante sonore. — La partie antérieure du dos de la langue s'articule avec la moitié inférieure de la concavité du palais dur. 13. — £. Consonne prépalatale sifflante sourde. — Même articulation que /. 14. — R. Consonne glissante gingivale (ou dentale) sonore. — La langue recule en arrière, la pointe se levant vers le rebord interne des gencives supérieures ou un peu plus au- dessus, mais sans produire de vibrations. La partie antérieure du dos de la langue forme une petite cavité. 15. — z. Consonne sifflante dentale sonore. — La pointe de la langue ou une partie du devant de son dos proche de la pointe, s'articule avec la face interne des dents supérieures ou avec le rebord intérieur de leurs gencives. L's castillan de tnuzgo musgo, dezde desde, izla isla, fxezno fresno, est un z-i. 16. — s. Consonne sifflante dentale sourde. — Même articulation que z. L's normal du castillan est un s h. 17. — d. Consonne fricative dentale sonore. — La pointe de la langue s'articule contre les deux files de dents ou seulement contre la face interne des incisives supérieures. C'est le th anglais de fa:dj father 'père' et le d castillan a la fin du mot (quand il ne devient pas muet). 18. — V. Consonne fricative dentilabiale sonore. — Le lèvre inférieur s'articule avec les incisives supérieures. L'air s'écoule parmi les dents et les lèvres et par les fentes minces des dents. C'est le v normal du français : viwâ vivant. 19. — /. Consonne fricative dentilabiale sourde. — Même articulation que v. C'est 1'/ normal. 20. — i. Consonne fricative bilabiale sonore. — Les lèvres s'articulent l'une avec l'autre. Il reste parmi elles une sorte — Io- de fente tout du long. C'est le ô et le u castillans dans les mêmes cas du catalan. 21. — /. Consonne latérale prépalatale sonore. — La partie antérieure du dos de la langue touche la région con- cave du palais dur. Pour la consonne latérale prépalatale sourde qui a la même articulation que / sonore, voyez p. 7. 22. — /. Consonne vélaire latérale sonore. — La pointe de la langue touche le rebord interne des gencives supé- rieures ou la région concave du palais dur; le devant du dos de la langue forme un creux et le fond se rapproche du voile du palais de même que pour la voyelle m. Pour la consonne vélaire latérale sourde qui a la même articulation que / sonore voyez p. 7. 23. — n. Consonne nasale vélaire sonore. — Le fond du dos de la langue articule contre le palais mou (voile du palais). — Dans les langues germaniques on rencontre cette consonne qu'on écrit ng, non seulement à la fin du mot, mais encore devant une voyelle appartenant à un suffixe. Exemples allemands : zan sang; zinen singen 'chanter'; anglais : siiï sing 'chanter', sii'w o siûjx singer 'chanteur'. Le g suédois de ganna gagna 'utiliser', rsnna régna 'pleuvoir' sonne comme en catalan. Voj'ez II, D. Pour la consonne nasale vélaire sourde (le n castillan de enxùto enjuto, fanxar zanjar, ânxel ângel, finxlr fingir) qui a la même articulation que n sonore, voyez, p. 7. 24. — if. Voir p. 25. Pour 9 sourde, voyez p. 7. 25. — tf. Consonne nasale prépalatale sonore. — La partie antérieure du dos de la langue, ou le dessous de la pointe de cet organe, articule contre la région concave du palais dur. Pour la consonne nasale prépalatale sourde qui a la même articulation que u sonore, voyez p. 7. — 17 — 26. — M. Consonne nasale dentale sonore. — La poin- te de la langue ou le devant du dos de la langue, articule ou con- tre le rebord interne des gencives supérieures, ou contre la face interne des incisives supérieures, ou contre les arcades dentaires. Pour la consonne nasale dentale sourde qui a la même arti- culation que n sonore, voyez p. 7. 27. — tn. Consonne nasale dentilabiale sonore. — La lèvre inférieure articule contre les dents supérieures. — C'est Vn italien à'iptvidire inviare, itnvçrno inverno. D'après M. Storm on constate cet tn dans le norvégien; M. Jespersen le trouve dans les langues Scandinaves, dans l'alle- mand et l'anglais; M. Lenz, allemand, le prononce lui même, et M. Balassa le considère comme un son normal pour le parler magyar, dans les mêmes circonstances qu'il est employé dans le catalan et majorquin. Pour la consonne nasale dentilabiale sourde {Vn italien et castillan de itnfimo infimo) qui a la même articulation que m sonore, voyez p. 7. 28. — m. Consonne nasale bilabiale sonore. — Les lèvres articulent l'une contre l'autre. Pour la consonne nasale bilabiale sourde qui a la même arti- culation que m sonore, voyez p. 7. 29. — ;. Consonne affriquée sonore. — C'est le ; nor- mal de l'anglais; le g italien de ji-.ro giro, jenyo genio; les gi ita- liens de jorno giorno, ju giù. 30. — (. Consonne affriquée sourde. — C'est le ch cas- tillan; le c italien de èi:bo cibo, te:na cena; les ci italiens de éarla ciarla, cq ciô. II. Prononciation du Catalan A. — EXEMPLES DES VOYELLES yj : C'est le son asyllabique normal d'i atone : seyçm seiem; — le son syllabique normal d'i atone après i tonique : Uiy triï, — d'i tonique après i atone : piysim piissim; — du pronom M après * atone : pénsiy pensi-hi. i : C'est l'i normal du catalan; — le son d'e ou i protoniques dans isijl estil istil, jstitt estiu istiu, djpçi'ziit depôsit dipôsit. [jT : JJe atone de Santa Coloma de Queralt dans lis ka'zjs les cases, tjz dçnis les dônes; l'i majorquin de hçija beia, f{m fuia.] f : C'est Ve fermé : f/ ell, diÀÇ dire, neh néta; \'e atone mcdial devant a tonique ou atone : kijnrea conrear, kiççsio creaciô. [e : Ue atone de Valencia et de Lérida.] f : C'est \'e ouvert : nçn nen, elç aie, n(!3 nèta; \'e atone ou mi-tonique du préfixe ex- dans des mots tels que ex-ministre, ex-presideni. f : C'est le son normal d'à, e protoniques : demçti demati, Iç Ijtio la Uevor. 3 : C'est le son normal d'à, e posttoniques : bid3 vida, çma home. a : C'est l'a tonique normal : sa sa, pas pas, pM3 pare. - et g>-. B. — EXEMPLES DE DIPHTONGUES I. Diphtongues croissantes a. Diphtongues croissantes après voyelle ou à l'initiale Toniques : ye ie : eskçyén escaient, çzgçyçsis esgaiessis. yç ie : seyem seiem, l^yçta Laieta. ya ia : bgydm! veiam, nuyasa noiassa. De même dans l'ad- verve ya ja. yg ia, lia : rçyàl reial, rçyaUns reialme; tjyql ullal. yu iu : ynt3 iute. yç io, Uo : çsp§yçs espaiôs, esp(yç-z9 espaiosa; fvyçls fullola. — 20 — yç io : nuyôtt noiot, eskeyçh escaiola. De même dans le pro- nom yç jo. wl ui : s{Âiwist0 sarauista. w( ue : fidewè iideuer, enkÂcwesis encreuessis. wç ue : pik/içw(m encreuem, h§wçt9 veueta. wa ua : pïk{wars9 encauar-se, bewass veuassa, rjwad^ riuada. wa (dialectale) ua : powdi poual. wp uo : p^wo peuô, p(wôns peuons. wç uo : kUwôtt clauot, ktewçta clauota. [Majorquines k lie : fiiiétd fulleta. — we ue : p'ikÀçwçm! en- creuem!, vçwe(3 veueta.] Atones : ya ia, ie : içya toia, dçys deia, duyan duien. yf ie, ia, lia : fiyifô reietô; ezgçyexé esgaiaré, feyelrzs reialesa; tiyel^tt uUalet. y;./ io : {spiy{izlsim espaiosissim. wi ui : pikÀçwi encreui. le»? ua : s çnkaws s'encaua. w^- ua, ue : çnk*çwi4 encreuaré; \st[w§jâ ou (stiwfjâ estiuejar. p. Diphtongues croissantes après g om q Toniques: ui iii : lînguista lingiiista. u( lie : sçguen segiient, fÀçkuçn freqiient. uç lie : ihe^iguçm averigiiem, fxçkuçnsi9 freqiiencia. ua ua : gudn guany, kuatis quatre. uq. ua : iqual igual, ku^tsfMl qualsevol. uo uo : 9iguos aiguôs, ekuos aquôs. uç uo : 9i_giwt9 aiguota, ktjçia quota. [Majorquine uf lie : çt)§Àiquçm averigiiem.] Atones : ui iii : çmhiquitâtt ambigiiitat. u9 ua, lie : ehçjiig'P averigua, Id'igip llengua; ibçAJqijgs averi- giies, Ijiigijas Uengiies. — 21 — ne ua, ûe : guevà guanyar, kuidA^tt quadret, i^uçltâtt igualtat; 9^ufMd9 aigiierada, fx§kuintd freqiientar, ku(stiô qûestiô. 2. Diphtongues décroissantes Toniques : (i ei : hî llei, fein^ reina. ci ei : sçrhçi servei, /fiw feina. ai ai : mai mai, aij3 aire. ni ui : çiùi avui, ktiitd cuita. ci oi : çpçi apoi. pj oi : n^i noi, èpùp boira. j« iu : niu niu, 6fM.<^ viure. (Il eu : M?" neu, euqs euga. f« eu : p(tj. peu, f«f'« aneu, s(ui9 seure, kxçiu^ creure. ^M au : plçu plau, Â9«^3 caure, t^ub taula. OK ou : pou pou, fpM,o roure. çu ou : 6(i« bou, ptôu plou, môius moure. [Majorquines ? / ei : s^rî^fV servei, /«m3 feina. — çu eu : ?«/;/.' aneu, kiçttjis creure.] Atones: ai ai, ei : aijôs airôs; rsinçta reineta, fmnads feinada. (/( ui, oi : ktiijâ cuitar; btiijind boirina. \u iu : biuÂÎm viurem, pi^rtesiu portessiu. m eu, au : (ugçsada eugassada, s^uiçm seurem, pçrlahiu parla- veu; pkiuâ plaurà, kçiu?- cauré, kçiuis cauria, tçuU taulô. ou ou devant a : rôijAfds roureda, plôi_uâ plourà, kôijxf coure, môttAJa mouria. ou et vw : variétés de prononciation pour ou devant à. La variété on est dialectale en Catalogne, mais normale à Majorque et à Valence. Outre ou, ou et uw, on entend aussi (u et ?<. — 22 C. — EXEMPLES DE TRIPHTONGUES a. Triphtongues après voyelle Toniques : yçu ieu : ezgçyçii esgaieu, sçyçu seieu. yi}u (dialectale) iau : çzgçyàu esgaiau. wçii ueu : ei'ikyiçw(u encreueu. wan (dialectale) uau : çiikuwàn encreuau. [Majorquines iau iau : çzgeiju esgaiau. — iju ieu : {zg(iju! esga- ieu!; w^u ueu : fitkMwéu! encreueu!] Atones : yiH ieu, : sçypj sèieu. diiyni dûieu. p. Triphtongues après g Toniques : uai ûai : guaita guaita. lieu iieu : gbçÀJguçu averigueu. tj^u (dialectale) uau : (leÀiguàu averiguau. [Majorquine «f« iieu : çbe^jguçu! averigiieu!] Atone: U9i uai : guai^tâ guaitar. Remarque. — Variétés de prononciation pour ou devant x: outre la diphtongue ou, normale à Majorque et à Valence, et dialectale en Catalogne, on entend iiw, diphtongue décroissante, eu et ;./. La variété fH confond le futur et le conditionnel de plçiU9 ploure, koux^ coure, avec le futur et le conditionnel de plgijM plaure, kquM caure. La variété u confond plotirà, coiirà, avec pit,ud plorar, ktiÀd curar, et le conditionnel de moure avec l'imparfait d'indicatif de mu/i morir. — 23 D. — Exemples de consonnes Plosives g g devant u, o, a, r (= ^) ou 1; gu devant e, i : engtjnia an- gunia, ingijî'i engolir, kungost congost, pigdtt- engany, e4çng9 arenga, pigxun? engruna, reiigU rengle, gijst gust, g{Ulm gotim, gçrgs gorja, gt}U3 galta, girbU garbell, gM^s gros, glas glaç; f^ng9s arengues, l(ng(l9 llengueta, mengexa manguera, pigib anguila, g§H guerrer, gffa guerra, gia guia. k c devant u, o, a, r (= /), 1, t ou c (= s); q devant u (= u); qu devant e, i : k{i3 cûa, kunil conill, kcs côs, kqls calç, k(mi cami, krpi creu, AWw clau; fA('(// acudir, reknlzdrsa recolzar-se, reko recô, iijkd tocar, pfo oca, MaA;/3 nacre, ekt^^i aclarir, ekliu actiu, çksiô acciô; Aî/ai/s quatre, ^/(«s/fô qiiestiô, (ntikuaxi antiquari, JÀçkuçn fréquent; k§ââ quedar, kees queixa, kinz9 quinze, pfos oques, çk(l aquell, ek'i aqui; c ou g finals : fMsk fresc, fçkk foc; /«VA llarg, pAçhkk pràleg. g, majorquin g devant a; gu devant e, i : eûgén engan, f-tf»?? arenga, ,ç'(.î//3 galta, gerhfl garbell; (Xptps arengues, IjijgçtJ llen- gueta, Uégf-i^ fanguera, (>jgii9 anguila, gpf guerrer, gœ-rs guerra, gi9 guia. k, majorquin c devant a; qu devant e, i : k^ts calç, k^mi cami, iokii tocar, oh oca; kçdd quedar, Itees queixa, kinza quinze, okas oques, fikfZ9 riquesa, ekél aquell, eki aqui; c ou g finals : lârk llarg, pjohkk prôleg. d à : band3 banda, ttiand-o mandra, bildô baldô, mçîdxd mol- dre, dos dos, dramd drama. t i : tç io, Uçs très, gçts gota, kii^l quitrà; t ou d finals: ki)r{ curt, k/iil crit, buitt buit, bérl verd. 6 b, V : (nmbd tombar, ombxa ombra, îambh rambla, bq bo, bÀ\ bri, blc^u blau; j^wèfrf enviar, bî vi, 6f^p vagô. p p : pd pa, ^,/f' xiprer, epleni aplanir; b ou p médiaux ou finals : k^pta captar, kaps3 capsa, {sk^rp esquerp, kdpp cap, difpta dubte, b^lp balb, kùpp cup. 24 Glissantes A r : /f/3 fira, gAip grua, àju}g9 droga, hiâs braç, af-<3 agre, f(i4 padrf, /)s)6^9 pobre; ^^/a criar, Uôs troc, ^^a'rt prat, ^mo freixe, sukis sucre, ^f<.<ô patrô, çpÀinm aprenent, sçfm safrà. Roulées r r : /ar^3 farga, jurjâ forjar, hçrja verge, izhirzé esbarzer, ki^rdp cordô, garbs garba, s^rbil cervell, pçrh perla, arna arna, forma for- ma, kdrn carn, /f>w ferm; èa^-fo barca, pçrta porta, «y/>3 urpa, drk arc, Sf>^ serp, kumbçrsa conversa. f r : f^/w raïm, hilfatt colrat, onrs honra; rr intervocalique; r ou rr, dans quelques mots composés : pmjçrçbas penj a-robes ou penjarrobes. Fricatives ^ g, gu : sigij. segur, dfgijtâl degotall, fiigô fogô, nfgçsi negoci, lijgâ llogar, negx9 nègre, igîçbars9 aglevar-se, çrga orga, lîgû algù, d(zgtUl desgavell, dezgAdsia desgracia, ezgîâi^ esglai; gxugén gro- guenc, segl seguir, çrgas orgues, felg^AS falguera, ezg^râ esguerrar. / j davant a, o, u; g devant e, i : jâs jaç, jiigâ jugar, joh jove, plij'ij pluja, çifçrja alforja, t^Açuja taronja (quelquefois devant e: ;Vz//s Jésus); jUâ girar, jçndxg gendre, Ifjl llegir, marja marge, fijé Alger, diumenjg diumenge. f X, ix finals; ix ou x médiaux, après a, e, u syllabique ou o: efkk xic, pçrcu porxo, gat/eu ganxo, gie guix, gieaija guixaire, r(}U£3 rauxa; bâe baix, fée feix, g4ue gruix, môe moix; kacs caixa, kecé caixer, reea reixa, médius maduixa bueçda boixeda, bocus boixos. Dans quelques parlers, l'i orthographique de ix vaut /. r r : bàjrçlju baix-relleu, d^zrubdâ desrovellar. z z, s : zçî zel, kçtorza catorze, kolz3 colze, bri^nz'i brunzir; kç'zs cosa, ezgeyâ esgaiar, dezdçij desdeny, bizba bisbe, ^zb^xd esverar, bçzly,m vesllum, beznUt besnet, ezms esma. s s: sol sol, persians persiana, piilsçgus polsaguera, pçnsd pen- sar, moska mosca, pisto pastor, besp3 vespa, dçsfé desfer, rlsk risc, most most, mds mas; ss intervocalique; s ou ss dans quelques mots composés tçkisçn tocassôn ou toca-sôn; c devant i, e : s/w — 25 — cim, S{1 cel, s§tisli3 celistia, bi.isj boci, f§si racer, iFfs^uarsa arrace- rar-se; ç : kçpsâl capçal, fçrsa força, duîsô dolçor, k^nsâ cançô, fçlis leliç, mars marc, dçls dolç, ihçns avenç, ib^çsd abraçar, plass plaça, Uçst^it traçut, plumisôl plomiçol. d d ; biâd vida, peâ^i pedra, b(rdo verdor, pçrdjs perdre, dçzd} desdir. t; V : à Majorque, au Vendrell et au Camp de Tarragone. Dans la plus grande partie du domaine catalan, valencien et roussillonnais, v ne se trouve que par assimilation vocalique d'/- / f : f(im fum, //(It fret, fh^e fluix, kçfç café, suf4 sofrir, eflued afluixar, btjf buf. b h : sçbç saber, Ub^ Uibre, kirhç carbô, marhg marbre, eib^rk alberg, çzberk esberla, ezhx-inâ esbrinar; v : abi -avi, serbî servir, çstqlbi estalvi, dezba4 desvari. Latérales 1 11 : lokk Hoc, çll alli, çzlçbisadg esUaviçada, enlij§rnd enlluernar, gdldindi gall-dindi, «/ ull; // tll : rails ratUa. Pour / sourd voyez p. 7. il : k ka'Z9 la casa, tikitt liquid, gaîd gala, bi^rb burla, tingh ungla, sçmbîd semblar, ghuia gloria, blçbô blavor, dezglds desglaç, liblltl oblit, rçzotdji3 resoldre, folrti folro, kutgd colgar, bçljik3 Bèlgi- ca, sqlz3 salze, çîbçrkôkk albercoc, setba selva, beînea4 balneari, {Imçins almoina, w// mil; // 11 : fetlçM fallera. Pour / sourd (ki^M claror, piiijàs plujôs, ftaijs flaire, etc.) voyez p. 7. Nasales n ne final : jôn jonc : — ng, final : sdn sang; — n : ning^- ningù, Ipigçta llengota, ({ingada tongada, çngçm enganyar, mi^çnga merenga, kotïgis congre, singtçit singlot; maçiigas merengues, feiigexa tanguera, ezljngill esllanguit; — g devant n : diiiw digne. Pour II sourd (kttnkùrs concurs, blenkç blancor, finka fin- ca, etc.) voyez p. 7. »i, majorquin, ny : ijgùo nyanyo, ai} any; n : totiggds tongada, pjgfnà enganar, mneijgd merenga; mçMijgas merengues, ffégers tan- guera, izljngitt esUangit. — 26 — Pour XI sourd (ans anys, jinJ;e finca, sans sangs, etc.) vo- yez p. 7. ;; ny : yay// nyanyo, as any; n : menjâ menjar, diumfttjs diu- menge, disthjgitt distingit, enUsti enllestir. Pour H sourd (dus anys, pnijeâ punxar) voyez p. 7. n n : nçnd nena, rcndd renda, TespondA? respondre, knntiu con- reu, (ntdiiarsd enlairar-se, pinzél pinzell, ibérn hivern, son son; nn nn : feunnâ tarannar, ennnbidarss ennuvolar-se, innnhesiô in- novaciô; tn koniid cotna. [g majorquin devant n : dijxno digne]. Pour n sourd (spxti sentir, enUâ entrar, kijnsôl consol, etc.) voyez p. 7. m : [à Majorque, au Vendrell, et au Camp de Tarragone, n ou m, devant v\ Dans la plus grande partie du domaine catalan, valencien et roussillonnais, m ne se trouve que suivi d'un f pro- noncé V devant un phonème vocalique. Pour m sourd ((fnfllâl enfilall, k{ipifjiuntâ confrontar, etc.) voyez p. 7. m m : mnmçn moment, lujmbd bombar, sçmhM sembra, tm- blp'iki emblanquir, çrm erm, rdm ram; dans sumfijjxs somriure, k^iumug columna, k{tndemn9 condemna, imns himne, stttemniQl solemnial; dans sirhumbelesio circumvalaciô, ùembio tramvia, et dans quelque autre mot; n devant v : kijmbeni convenir; mm mm: kummçuxa commoure, {mmitUâ emmotllar, immçns immens. Pour m sourd (kçmpano campana, sçmpxd sempre, râms rams, etc.) voyez p. 7. Affriquées j [Camp de Tarragone : j, g, initiaux ou après liquide ou n: jds jas, jugâ jugar, jezns Jesûs, elfçrja alforja, iç-ioup taronja; î'iÀâ girar, jendAd gendre, marp marge, (Ifé Alger, diumçup diumen- ge : — tj, tg médiaux : viejâ viatjar, di'zijtjs desitjos, viafo viatge, knreji corretgir.] è [le ch valencien de la graphie populaire. Les graphies litté- raires (valenciennes) sont ; x ou j initiaux t'anùe xantre j antre; X ou g initiaux : êjkk xic jic; j : t'as jaç, êudr jugar, eesùs Jesûs; g : êijar girar, cendM gendre, kofeêlr corregir; après liquide ou n : j : aîfçrca alforja, boUaka boljaca, taMtjêa taronja; g : marée marge. — 27 — aîèer Alger, dnmnjêe dumenge; j ou x : gayéo ganjo ganxo; g ou x: pçree porge porxe; tx : eskleêa escletxa; j ou tj : plui'a pluja plutja, biacdr viajar viatjar, desiëos desijos desitjos; g ou tg ou tj : biaêe viage viatge viatje; ig faê : raig.] [Camp de Tarragone : x initial ou après liquide ou n : éantia xantre, éikk xic, pçrén porxo, ganêu ganxo; tx bttéaka butxaca, (skleèd escletxa, çsklê esquitx : g ig, finals : d^ziê desig, râc raig.] jî : prononciation normale de tj médiaux hiejjâ viatjar, d(- zijjus desitjos, kjji Uetjor, pij'p! pitja!; de tg, devant i, e no pijîis! no pitgis!, bijîîé viatger, biajjo viatge; de dj dans le préfixe ad + j çlîi'kliu adjectiu. éê : prononciation normale de tx buà'aks butxaca, eskleUa es- cletxa, çsk'icé esquitx; de ig finals, après a, e, u, o ràcè raig, pis^êi passeig, pijic puig, gôcè goig; de g final après i dezlU desig. 44 : tz médiaux ge44;t bisi ben vist, gxdm mql gran mal, sdni boi Sant Boi, sijm pax9 son pare. Devant consonne fri- cative, ou latérale, ou r, les nasales homorganiques sont formées avec rétrécissement oral et deviennent plus ou moins réduites. Consonnes finales dans la liaison Les plosives sont soufflées (/ay/e i pAÎm llarg i prim, rèp çl d'imars reb el dimars); les affriquées, les fricatives, vélaire ou palatale d'arrière -■- s, bilabiale -{■ s, deviennent vocaliques (wj/'/J — 28 — vH^i mig obert, lô44 Ç vn9 tots a una, eî metq aiM el meteix aire, h(Z\ ves-hi, dôz dus dos anys, pôgz çmas pocs homes, kâbz çlegxds caps alegres); mais, à la finale d'un verb impératif, devant les suffixes u ho, / hi, les consonnes radicales ont la même valeur que devant les voyelles de flexion (p(rd{i perd-ho, f(l>l reb-hi). III. Transcriptions phonétiques EL PARENOSTRE Pare nostre, qui estau en lo cel : sia santificat lo vostre sant nom; vinga a nosaltres lo vostre sant règne; faça's, Senyor, la vostra voluntat, aixi en la terra com se fa en lo cel. Lo nostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, en lo dia d'avui; i perdonau-nos les nostres culpes, aixi com nosaltres perdonam a nostres deutors; i no permetau que nosaltres caigam en la temp- taciô, ans desUiurau-nos de qualsevol mal. Amén. pai3 nçsiis, k çstqw çn lif sfl, sh ' siniifikad l\i t)çstx9 sân nçm; bing (* nt,izi}tlMZ l{t hçstM sân rennp; fas9s', sçnç, U içsU9 hduntat, (C{ in l{ ifrs kçm sf fd n lu sél. lu nçst/ç pâ d( kada did dtinqun^s, sçttQ, çn t\i dû d {h^i; j p^r- dunaunvz 1(Z nçsii9S k{4p9s, eei kçm n{izqltx3s pçrdunam i nçsU9Z dçutos; i nç pçrmçtqu kç r,iiz(iîtx3s k(igam çn Iç içmtesiç, ânz dçzlju- jiq^tinuz df kuq,ls§bçl mçl. emen (populaire : çme)} jfzus.) I) ^ki- — 2) bifïgi e. — 3) fasis. 30 — Voldria veure't com ères, com ères quan ères viva, rosada, fresca, i alegre com l'esclat d'un hermôs dia, avui que pàllida, i freda, i en tristor de mort dormida, t'haig d'acompanyâ a la fossa, al cap-vespre d'un mal dia. El sol hermôs tornarà, aquell sol de ta alegria; el sol hermôs tornarà: tu no tornaràs, ma aimia. bidd49 ttçuxst kçm çà9S, kçm çMS kuan U9Z i'ihs, ruzaâo, f/çsko, y çlegxp, kçm i çsklaA d un ermoz d\9, çhji kç ptftjds, i fÀçda, y en t^slo dç niôr âimn\dg, t aj d çkipnpinci-' h fps9, çl kab bçspÀO d ipn mal dp (l sçl çrmçs UirniM, çkçl sçi d§ t it(q4^: ekçl soi çrinos lurnçM, i{i no iurneMZ, m mnij: ' l) Forme poétique ou littéraire. _ 31 — D'enyorances d'una morta faré sols ma companyia: el meu cor no aimarà' mes que d'amers de l'altra vida. I en quina miseria viuen! Eli, pobre vellet que se'n va del mon, ell, i sa néta, unie consol de les sèves pênes. jRellogats, sota terrât, en una sola habitaciô, no gaire gran, baixa de sostre! Les bigues son mig podrides, l'emblanquinat de la paret negrôs, les rajoles esquerdades. La claror del cel ni entra per una sola finestra: des d'alli, el bon avi i l'orfeneta veuen uns jardins molt grans i plens de flors : el bon avi i l'orfeneta se'ls miren tôt sovint, perô no en reben cap olor. d f î//(ia;îS3z d {ind morts flA? sçtz me k{impitfp; ft meu kôr no simem ' m^s k} d emon de l qlui h'ida. ly pi k\n3 mizcÂid Vvwml il, pçhid bflçi ke sçn hâ del mon, él, i se netd, ijnik knnsçl de Iç sehis pçn^s. jfehjgafl, sots tçrat, çn {ino sçi- çbitfsio, no gaij9 g/,ân, baes de sçst^l lez bigs son mie pijd4dss, t embte.nkinad de le perçd negxçs, Iç r^jçhz eskçrdadss. le klno del sçl i çntxs pçÀ im? sçh /{nestxs : desd- elj, el hon abi y Iç nrfençis bewon i^tp jerdinz r.iol giânz i pl(nz de flos : el bon abi y h wfenets se Iz mixsn tôt titbîn, pexo no n rebsn kdp \ilo. i) Forme poétique ou littéraire. — 32 — De mobles, ben pocs : un llit de posts i bancs, record dels qui ja no son; un catret que tôt just s'aguanta, una taula que coixeja, quatre cadires de boga i un bagul rônec : res mes. De Hum no en tenen cap, ni en necessiten : se lleven a punta de dia, se'n van al llit quan es fosc, i s'adormen, sensé haver enyo- rat res mes que aquells sers benvolguts que, entre gemecs i condols, se van adormir a la terra per despertar-se al cel. Marîa Mercè Arteaga Santos' EXCELSIOR Una vall, una vall he deixada endarrera, amb ses cases adins la profonda verdor, on l'amor assolit tendrament persévéra sentint l'aigua qui ' va per un camp d'abundor. 2) Que. d§ mçbbhz Hm pçks : {ly. l{d dç fo^i i bdris, rçkçr d§ls ki jd nç sçn, un kçtxçt kç ièj jus s §guant9, una (çuh kç k^cfjs, kuaUi k^di^az dç bçga y îftn bçguî rgnsk; f(z mes. d§ lûm no n lenan kâb, ni n nçsçsitan; {Z lebm § punta df dia, sç n bdn {t lu kuan (s fosk; j s {dgrmsn, sens- çbç inu^ad rçs mis k çk(l serz bèmbutgûtf, k enUa j§mçgz i ki^ndçîz, ez Mn çdi^irml ç Iç tçra, pçr dçspçrtars- (l sçt. mçxia mçrsç arteaga santos ' çksçlsiçr \in3 bal, {ma bal f deead- endçfeÀ.a, em ses ka'zaz çdjnz le pxu fonda berdo, on 1 (moÀ. çs\dit tçndxamèn persçbexa, sfntin t aiqua ki* bâ pç4 tin kâm d çbiindo. i) Le premier nom de famille est basque, le second est castillan. — 2) As. — 33 — I volgtii per un temps el recés temptador amagat dins la pau de la vall riolera, i poder respirar la divina frescor d'aquell porxo ignorât on la parra prospéra. Mes, tôt just assegut, el meu cor s'oprimia, i un Uunyà floviol cap amunt m'empenyia, 0 la sitja, enlairant la blavor de son fum. 1 segueixo altre cop mon cami solitari; i, com duu a vostre cim, jo no pue reposar-hi, oh muntanyes de pins coronades de llum! Verger de les Galantes i h^tgi, pfX. i/n Umz, ft rçses t^mtedo emçgad djnz tç pâu de te bdl fiiiîeM, i p!/dç fespÎM 4 dibins f^fsho d }kçl pçreu inni^Mt on If pa'fa pxi^spçxo. mfs thjjt^st {sçgy.t, çl meu kçr s i^pjiimp, y 4tp hitfa fhtbiçi kap emim m ç.mpetfip, ç le sijje, -nhiMn te bteho de smn fiim. i segçai !}tU3 kob mi^n kemi sutitaxi, i kçm d{i } bçstM sim, jo no pùg fçp^izaxi, 0 mimtaiwz dç pins k{U{tnad9Z dç hpnf birjf dg Içz gilenps — 34 HUMILS CATALANES Sovint, en tardes belles, pel camp us he trobades vora els polsosos màrgens ', dins l'aire eixut, serè, dônes feineres, dônes humils, dônes callades, per vies doloroses on no s'apiada re. Aneu vestides fosques, feu cares conformades, el vostre esguard reposa de confiança pie; i apar, davant les postes de claretats daurades, que us faci mes esveltes vostra senzilla fe. Mercès a vostres passes, hi ha adins les valls ombriues * cors aquietats, silencis de llar, cases soliues, un fum qui' dret s'enfila sensé haver vist el mal. i) Moins usité que marges. — 2) Ombrivoles. — 3) Que. suiln, çn tardsz behs, pe l kâm iiz f Uuhadas, l>ç,o is putso'zuz marjdnz\ dfnz laij- çeut, sç4ç, dçnds fdine/iss, dçnsz nmlls, dçn3s kdadds, per h\dz dy.ïy.jtç'ZiS , on no s epiada rç. çnfu b^stjdss foskgs, fçu ka^s k{itnfiirmad^s; el hçstÀ.3 -zguar repç-Z9 d( hpnfiansa pt(; y §par, dçhan tes pçstoz de kliAeiac). deiuadas, k§ us fasj méz fzbçUsz bosUa s^nzila fç. mfrsçz e bçsiros pas3Z i d' -d'inz lez bdlz iimbriwds* kçrz fkijtat, filçnsjz de làr, ka'zs sy.ïiwgs, ^m f^m kj' dj^t s emfih, sens- (bç b{sf gt mql. i) Moins usité que marjgs. — 2) umb^btdss. — 3) kf. — 35 — El jom cruel se torna mes dolç quan agoneja', i us ve de les garrigues que el vostre pas voreja un tremolor d'espigol dins l'aire cap-vespral. Segôn Llibre de Sonels Josep Carner (JoviTA, nena de treize anys; Carlota, mare de Jovita) JoviTA. — Que em trobaré sola, sensé l'Eladi! Carlota. — Que no em tindràs a mi i a la Teresa? Jovita (posant-se trista). — La Teresa també marxa. Carlota. — Que no. Jovita. — Que si. Ella va dir-m'ho ahir vespre. Carlota. — Te va fer una broma de les sèves. Jovita. — jUna broma i plorava? i) Agonitza. il jçrn kii^4 s§ tçrns méz dçîz kuân fg^infja'^ y uz H, àç lez geîigos kç l hçstÀ.3 pâz hufja, îin trçmijlo d espigul djnz 1 au9 kàbbçsp^ql- sfgçn lihÀS dç simçi} jvzçp kçrnf (jiihiis, nena dç lAÇifcf dijs; kerlçù, maAS dç juiita) jniit}. — jke m tiuiexe solo, sens3 l eladj! kçrlçty. — ikçnô m tindraz g mj y ç le tçACZO? j\ibii3 (ptizanso Uisto). — Iç tçxfzo tçmbf mareg. k(.rlçt9. — k§ no. jiit>{t3. — k§ si. eh hâ djrmu §1 iespÀO. kçrlçta. — id bâ fé 11119 bycomo dç Iç seb9S. jybi(9. — nin9 t)xoni9 i pl{ijUih3? i) eg{tni44^. - 36- Carlota. — Ho feia veure. JoviTA. — Si va dir-me que se n'anava lluny, no se aôn. Carlota. — No la creguis. JoviTA. — La Teresa no m'ha enganyat mai. (Fent memoria.) Ah! I no sabs que mes va dir-me? Carlota. — Que? JoviTA (subrafllani-ho). — Que treballés i mirés força per casa, perquè nosaltres ja no érem tan ries com abans. Carlota (cor-ferida, en veu haixa) . — Déu meu! JoviTA (fent una nalleta) . — Aixô si, que deu ser una broma de les sèves. (Canviant de to.) Perô, no et pensis, de seguida va penedir-se'n i va demanar-me que no la descobris. (Posanl-se séria.) Ara no la renyis : ho sents? Allô li va escapar. Va dir- m'ho tôt plorant i fent-me petons. Carlota. — Pobre Teresa! JoviTA (reflexionant) . — Que no ho som, tan ries com abans? Carlota (fingint sereniiat.) — Per que vols saber-ho? JoviTA. — Oh! Com que veig que et poses trista... kçrlçh. — î< ffyj içu43. j^bit9. — sj hâ dirm$ ke sç n çnaha l(t:i}, nç se ççn. kçrtçla. — no Iç kAçqis. iubit9. — tç tçAfZ9 no m d' -ngittad mât. (fén tnçmçÂp.) â! ^i nç sdps kç mçz M dirma? kerlçtd. — k(? jniit3 (suhrçllantii). — kç Uçhçlçz i mijçs fçrsa pgr ka'Z3, fçrkç nt,i- z(}tU9 jâ no tjidm lin riks kçm (bans. kçrlçtd (kçrfi4d3, cm bçti iac3). — dçu mçu! jltb'lto (fçn uns rieljh). — çco s{ kf dçu se iins bMma dç If setiss. (kçm- bjan dç ta.) fç^ç, nôt pçnsis, dçsçgidg hd pçnedjrssn j bd d(mç- narmd ks no îç dfskt/b^s. (p{izans3 sçri9.) aA.3 no le fçtiiz, m sens? ilç If ba -skçpa. hd dirmu tôt pt{iMn i fenms p(tons. kerlçt?. — pçixa tçAç'zs! jubit3 (r(flçksiunan). — kç nç u sôm, tân rjks kçm çbans? kçrtçtp (fitijin smnitat). — pçr kç bçls sçbç4[i? j{ibii3. — o! kçm kç b^i kçt pç'zas tÀ\st9... — 37 — Carlota.— No veus que els teus germans avui marxen a Barcelona? JoviTA. — No ens deixen per anar a divertir-se? Carlota. — No! No, Jovita! Van a treballar, a guanyar-se la vida. JoviTA (eslranyada) . — A guanyar-se la vida? Per que? Carlota. — Per no estar-se parats i per apendre de fer alguna cosa. Jovita. — Com els que ho necessiten per viure? Carlota. — Si. D'aquesta manera seràn mes dignes, i jo els es- timaré mes. Jovita. — Si treballen els estimaràs mes que ara? Carlota. — El doble. Jovita. — Jo vull treballar com ells, doncs. Jo vuU apendre de fer alguna cosa. Carlota. — Per que, Jovita? Jovita. — Perquè m'estimis força. Carlota. — Encara no t'estimo prou? Jovita (tirant-se U al coll i fent-li petons). — Si, mamà, si! Carlota. — Ah! Dolenta, mes que dolenta! Jovita. — Ho deia de per riure. Foc non, acte III, escena 6 Ignasi Iglesias kçrlçta. — no tiçus k§ Is teti j§rmanz çhd marcan ç içrsçton^? jy.hit3. — nç nz dçcpn p§ji çna' diti0irsç? kçrtots. — no! no, jiibits! hân e tAçiela, ( quçtparsd /a i\dg. jiihil9 (esùçyads). — e guenarsa Iç bidg? per kç? kçrlçis. — pçr no -starsa pçMdd i pç^ epçndxa dç fé ilguna kç-za. j{Mt9. — kom gis kg n nesesiian per hitua. k(rîçt9. — s/, d ekçstg mçnçÀ9 suan mçz dinnoz j jô Iz gstimgÀe mfs. ji^hito. — si Uebahn çlz gsiimgxaz mes k axo? kerîçl9. — el dobbh. j{ibii9. — jo h(d tiehila kom (Iz, dons, jo b^y gpçndM de f? ilqy.n9 kç'Z9. kçrlqts. — pir kç, jub{t9? jtibit9. — pçrkç m estimis fçrs9. kçrlçt9. — çnkaÀ.e no t esiimu pAçu? jub{t9 (tÏMnsgli el kol ( fenij pilons). — sj, mgma, si! kçrîçt9. — à! dulent9, mçs Itç dnlenh! jub(l9. — ?.< deya dç pe riiU9. fçg «?«, akl9 tçrse, çssçn9 s\zgn9 jnna'z- igglfzi9S -38 VIDA ENRERA D'ençà que tinc memoria, res m'ha agradat tant com aquell troc de la passera a la baixa hora. Quan no hi havia seguit de gent, jo agafava la mitja, empenyfa la barca fins al mig del riu, i alla m'aturava. La corrent era somorta i la barca es gronxava com un breçol, trim-tram... trim-tram... trim-tram, ben poc a poquet, com si en volgués fer adormir; i jo, tôt treballant, alo-alo, me mirava el sol ponent, encès com un maig darrera mateix de les soques dels carolins, i m'escoltava els xerics dels aucells que xerrote- javen per les arbredes de les vores abans d'ajocar-se, i les rialles dels serradors que bromejaven tôt serrant adalt de les pollines. Tôt semblava que fos lluny, lluny... i els carros que passaven pel gual esquitxant l'aigua, feien mes bonic!... Jo no m'hauria mogut mai... Que vos dire! M'hi trobava a gust, com en una iglesia quan no hi ha ningû, i no mes me venien ganes de dir parenostres pels morts i els vins de casa meva... Ai, bon Déu! Solitut VfCTOR Catalâ hid- (nreA.9 d çnsa k( tin memçxp, rçz m â' -g/fclat iân kçm ^kçl iAÔz df- tf pesçÀ,?, e tf hac3 çid. ky.ân no y fifs sfgid de jèn, jç igifa^s le r,iijj0, çmpçiiia Iç harko finz et mj] del riij, y çlji m einmhd. te kuren ni sumçrta, \ tf iarka z gAHfjeah3 kçm $m b/çsçt, l4m Uâm... U\m Uâm:.. tA.\m Uim, bftn p^k f p\ikft, k^m sj m b^ttgçs fé fdt/rmi; j jo, toi Ufbf- tan, qtu qtu, mf mÎÀ-abf t soi punen, ftisçs hom uni mcij dçrex3 ntftej df te sokaz dfls kçÀi^lins, j m fsktittahf l Cf4gz delz eusels kç cffi^tejahan pfr IfZ çri/tçdas df tçz bçAJz, fbanz d fjukarsg, j If riahz dft sfTfdos k{ tuitmejabon tôt sffan e dtit df tfs puljnas. tôt semblait kf fôz Itr.uj, /«::«... y fis ka'Tus kf pfsabsn pfl guqt fskiééan l aigip, jçysn mes bijnir.k!... jo no mfn etup mtigùd mai... k( bnz di/e! mj tiiibâb- f gust, kmi en ùiig iggtfzig kijdn no y d ningù, i no mçz nif bfnpn gansz df dj pfÀfuçstMS pflz morz i flz b{Hz df kazd mebg... ai, bon deu! stilit^tt bfktur kftfta 39 — LA BASARDA El silenci era absolut. Sols el soroll del meu encongit respir s'atrevîa a profanar-lo. La nit era augusta, diàfana : un abisme blaviç, immens, puntejat d'estels, que indicaven distancies con- foses en la fondaria inacabable. I, abaix, la terra ubaga restava muda, amb un callament sant, com recoUint amb religiôs respecte les irradiacions de lo infinit. Aixô es lo que es percebia pels ulls i per les orelles... Perô ademés... ^Com explicarc aquella sensaciô fonda i esborronadora que cm perseguia? No sabria comparât el meu estât sinô amb el d'una persona que se sent molestada fins a lo insofrible per l'insistent mirada d'una altra, que l'espia en silenci fit a fit. Si, la tensiô del meu esperit arribava a lo inaguantable. No pogui resistir mes. Sang-glaçat, vaig caure de genolls. — Oh infinit, oh ignot, oh sant... jo t'adoro! Ajuda'm, empara'm! — vaig exclamar amb un crit involuntari, que retrunyi espantosament en el meu cor. I, de boca terrosa, vaig seguir resant, resant amb desvari, arraulit, trémolos, fins que m'esdevingué l'entendriment i el plor i el consol. tf dfzarda et sjtçnsi Ci- ipsijt(iit. soiz el siuol iff / mew enkutjjid respir s lùçbi'- ç pji\ijenarîij.. Iç nft ei- eugiist?, diafsna : t,in gbizma Uçbiz, immens, pimtijad d çstçls ko indikahn distansiss kumjo-zis en te fiindiuis rne- tiçbahbtd. y çhae, tç (rre ubaga f^stahj mi^tda, einb ùh kelemen sdn, kom f(k{ilin cm r^llijiçz rçspçkta t§s ifediçsiçnz d§ ly. imfiniU. çcç éz ty k( s pçrset>i9 pelz (dz i per lez tuçhs... pÇÀO ed^mes... ^kom esptike^e ek(h s^nsçsio fonda y çzt)i,ininçdo.ig ke m persegJQ? nç sçb/iia k[wip^M t mçw çstat sinç fmb {t d \m3 persona k{ sf sén myt§sUid9, fjnz { ty (nsif- fAfbbia, pçr ts insisten mixads d un qtUa, ks l espi'- en sitensi fit e fitt. $1, le tensio del mew çspexit efibab- e tn inçguentabbh. no pugj f^zisti mes. sàngtcsâd bdè kc}UM} dj iiinols. — /ç imfinil, ç innçt, ç sdn... jo t^doA{i! çjudam, empUMm! — bajj çskîema çmb uil k/it imbiilipita^i ke fçUttni -spentç-zsmèn çn çl meu kor. i dç bçks iefo-zj bdè tlgi rezan, r^zan em dezba4f efçulit, tAemiflçs, fins ke mçzdçbbïge t çntendAimen, y et plç, y (1 kttnsçl. — 40 — Vaig aixecar-me, a la fi, réconfortât, posseït d'una dolcesa mistica. La hasarda no m'havia pas deixat del tôt, perà m'era suportable. Amb el posât modest i les parpelles baixes, reprengui la marxa pels viaranys solitaris, mormolant pregaries a mitja veu; i aixis logri arribar al mas. Marines i boscatges Joaquim Ruyra VAGANT PER LA MUNTANYA Quan un s'hi troba tôt sol, a la muntanya, sens altra companyia que la dels faigs i dels avets, sens altra conversa que el gai murmuri dels xaragalls esmunyint-se sota l'herba o l'infinidament carinyosa complanta del vent a través del bosc, es quan un se n'enamora de debô. I es un amor que encisa i va captivant el cor enamoradiç, fins que se n'apodera, dient-li amb veus dolcissimes que els seus encants no tenen mai fi, que les sèves voluptats no cansen. I un hom deixa allargar les estones de contemplaciô; i, mai prou assadollat de ses belleses, el qui l'ha vista de dia la vol sorpen- dre a la nit. bdjj eeçkarm- ç le // r^kutnf {triai, pi/s^fd d {ms dt^tsfz^ misiikp. le hezarâd nç m ebio paz decad del tôt, pe.iç m cm sijpijrtabbh. ptib §t ■piizad mijd^si i les pçrpebz iaess, fepÀçngi le mares pelz hiejat} stiliia- Àiz, mtirmtjlan p^egaxigz ç m'ijjd bçti; y çeiz hjq4 çriha- -l mâs. mçÀinsz j huskajj9s /«f^î'w fy-ixa bfgan pfr 1} myniaijs kuan yn s i iÀçla ici soi, ç tç miinlatw, sçnz çHm kump^ja k( le dçls fâjd i d§lz ibeH, senz aliia kumbçrsa k§ l gai murmiui del eexegalz çzmut}ins3 sois l erba, o l infinldamèn kç^pjo'zs kumplanta del Hn e ixçbçz d§l hçsk, es kuan un se n çnemoxa âç debç. y éz vn çmor k çnsi'zs i iâ kepijban çl kçi çn(ni{iÀ§dis, fins kf se n ipiidçAa, dienli, çm b(uz dulsisimis, ke l seuz pikanz nç içnan mai fi, ke Iç sebaz hiluptad no kansan. y itn cm dec- çlçrga Içz esionaz da ki,tntemplesio; i mai pxçw çsf- dylad de sçz bçlfzss, el ki l f bists dç dp Iç bol siirpçnd/,- f le niii. 41 — En aquestes régions altes i serenes, on tôt brolla com per art d'encantament, un hi esta a voltes temerôs, i sembla com si fes nosa a la Natura. Tôt se présenta tan tendre an els meus sentits admirats! Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del davant meu per esclatar al cap de poc en mil rialletes d'infant. ^Qui pot resistir el desig de sentir bategar tan aprop la vida, sensé caldre mes que obrir els ulls i parar l'orella? Segueixo pujant per una regiô pedragosa, i no trigo a girar-me per guaitar la jaça que he travessat, i que s'estén com gran catifa d'un verd encès, tivada per les roques grises que desigualment la volten; les vaques pel costat de les quais he passât, ara les veig petites, petites, i Uuny, lluny : sols fixant-m'hi molt sente el dring de l'esquellot, quan el tic-tac del meu pois no m'ho destorba; alla d'enllà oviro serres i mes serres ostentant Uurs carcanades ossudes rublertes de bosc a banda i banda. Croquis Pirenencs Jaume Mass6 Torrents en §k(st3 fejionz <}ii3Z i suenoz, on içd b/oh kçni pe4 âr cl fûkçn- iemçn, (m i §sta' bçltss i^mexçs, ? sçmhh kçm s? (êz nç'z- § tf nçtuAO. tôt s§ pxizçnl9 tân tçndx- en elz mçu sentiM immijatil çl fegexons tentçs nçskutl kuipn ç fuji dçl deban méu pç4 (sktçta- 1 kab df pçk cm m\l fiilçtsz d itnfan. ^ki pod rezistl l dezij dç sçnti içtiga tân çpÀçb Iç iida, sens3 kt}ld/9 mes k tib/i Iz iilz i pçia î {uçh? sigçctf ptijan p(À, una fijio ped/egç'Z9, i nç Uigti § jijarme per gUiiia II jasa k i ù^i^sat, i ke s çsten kçm gMû kçtifa d iim bçrt §ns(s, ilbada pçr Iç rçk^z gAfzas ke dezigu^Uni-n tç bçtlan; 1(Z bakas pçl kustad de l§s kuc^ls (■ p^sat, axa 1{Z bçé pçtitas, pçtltaz i lûr.V, IV'-'-t} ■' sçts fiksanmi mçl sçniul driiï d§ Içskçlçt, knân §1 ijkiag dgl mçti pçlz nô m \i dçstçrba : (la d çtila iiblxu sffaz j mis sç'faz, \istçntan l^trs kfrkinadaz \isi^das, f\ibbt(rtaz d( bqsk ç banda i banda. kxçkis pixgnçiïs jwma mçsç ti^fçns 6 — 42 Aixis com els paleontôlegs, amb uns quants ossets sencers i fins amb fragments informes, reconstitueixen animais antedilu- vians, monstruosos per nosaltres avui en dia, els mitôlegs modems, amb les rondalles, troben els mitos primitius, i van reconstituint la religiô, les costums, l'organitzaciô social, en una paraula, d'aque- lles époques, tan reculades, que se les coneixia vagament, fins fa poc, amb el nom de préhistoriques, i que ara han entrât al domini de l'historia positiva, sensé cronologia, es veritat, mes amb el segell propri i caracteristic que no es pot confondre amb cap altre. Fins l'endevinalla es mes digna d'estudi de lo que a primera \asta pugui semblar. Aquesta forma infantil de l'enigma, el que segles endarrera era la preocupaciô dels sa vis i avui es sols entre- fers koni çls pelmntçhgz, emh uns kuâns usel tçnsçs, i fjnz etn fiçgmenz imformss, fçki^nstittfçon enimi}lz çniçdiluUanz , miinsUuo-zus pçr n{izi}lu^s (buy in dp, (Iz mi/çlagz mijdçrns, cm Iç rundahz, Uçhan çtz m\t\is pMmitius, i hân rçkunsiittJin te fçtijio, tes knslt/ms, t urgçni- ZfSfo susiql, en un3 p§A(}ij!3, dçkçhz çpukps, tàn rekuîades, kf sç les kimieia hâgamèn, finz fâ pok, çmb çl nom de preistMJkss, i k a*- en entMt el di^minj dç l istoxio puzltlhe, sçnso kAuniihjjh, (z hç^tat, mçz emb 4 sçjçl pAçpi y ke-tekie/islik kf no s pot knmfondA- em kâp qUa}. finz 1 fnd(b}nah êz mfz dinns d (sii,idi df l\i k f p4m?/,3 histd pijgi sembla, ekesta formd imfçnilt de l eninms, el kf sigghz fndfreÂ9 eA9 If pÀf{ik{ipfsio dfl sahiz i fbi/i çs sôlz fnUflfnjmen df If k{c'éflf(9, çs — 43 — teniment de la quitxalleta, es testimoni vivent del caràcter del poble, que (si en la rondalla desplega la fantasia, en la faula mo- ralitza, en la Uegenda exalta l'amor a Déu i a la patria, en la cançô obre de bat a bat les portes del cor, en l'acudit fa venir l'alegria i en el refrany condensa l'experiencia) en l'endevinalla mostra l'enginy. No es pas cosa tan insignificant esperonar l'inteMigencia a les criaturetes; i, sobretot afora, que no es coneix el discreteig ni els jôcs de paraules, com a ciutat, les endevinalles tenen una missiô educativa molt important. Un nen o una nena que mai endevinin res, se senten agullonats per les rialles dels altres, a l'escoltar cada soluciô, que es un disbarat, i es fixen en lo proposât, acostumant-se a la metàfora i a la comparaciô de manera ràpida. Novellistica popular Rossendo Serra i Pages tçstimçni bibçn dit kçmkia del pçbhh, k§ (si çn 4 fundah desplçgf If jçnlezp, en l^ ft}uU mif/^lldd^, en l^ Içjfndg çgziiUi l çmax. § dm y e If pdUp, çn îç kçnsç çtiyia df hdt { hâd Içs pçrtpz dçl kçr, çn t çkttdjt fâ bçni t çlçgjiis y çn çl fçfMtt ki^ndçns? 1 çspçÀÏçnsp) çn t çndehinah tnçstÂâ i çijjit}. no (S pas kç'zs tân insinnifjkan çspexiina l intçtlijçnsi- ç tçs k4ç- i{Uos; i, soiÀ.3 içt çfçjt9, kç nç s kimçj çl disk^çlçj ni l jôgz dç pçiquhs, kçm ç siuiat, Içz çndçbinahs temn \m9 misiç ediikçtihd mol impifrian. un nçn ç \md nçm kç mây çndç\>[n\n fçs sç sçnisn çgul\ina( pçr Iç fjahz dçlz (jltMS, ç l çskiilla kads si^vsiç, kçz y.n dizhçxat, y çs fikson çn lu pxupitzai, çki^sti^mans- ç Iç mçtafuA.3 y ç Iç kumpçxçsjç dç mçnçx3 rapide. ni^hçllisiika pupiflar f\isçndu sffs i pçjçs 44 — ELL PARLA Anit eixi de casa teva, aimîa,' tôt neguitôs i malcontent de mi. Que coses que et vaig dir que no volia! Que coses vaig callar, volent-les dî! Al mati el malestâ encara em durava. Era un matf emplujat com pel febrer. Déu meu! aquest hivern que mai s'acaba! i aquesta primavera que no ve! He trobat els passeigs arreu fangosos, sadoUats per la pluja de la nit; els brots tendres brillaven temerosos al bell damunt del fosc brancatge humit; i tôt d'una, volant a la ventura, com lieu companya de mon greu afany, fl parla (nit fei d§ ka'za ieh-, simis,' iôd nigitoz i màlk{intçn dç mi. kf kç'zas kç d hâj dj kf nô h{il\o! k§ kç'zaz Mé kçla, bijlçnhz dj! (l mfli 1 mçîçsta -nkaiç m diuatp. tÀ,9 um mçii -mpttijai kçm pçl fçbu. dm méul çkçst jbçrn kç mât s ^kabs! y ekçst3 pxim§h(X9 kç no bé! è- Uubat çls p^sçjd irçu fpigo'Z{is, sfdulaf per tç phj,'J9 de Iç nitt; çtz bxà( tçndMZ bAÏlaban tçmuo'Z{iz çl bfl dçmtin dçl fosk bxpikajj- {imiit; i içd d tm9, buian ç t§ bçni^xs, kçm léu ky.mpat}9 dç mt^n gÀçw §fat}. i) Forme poétique ou littéraire. — 45 — he vist creuar l'espai, balba, insegura, la primera oreneta d'aquest any. Jo l'he vist arribar, vola que vola, fins al balcô del blanc palau discret, i alli aturar-se, arrupideta i sola, guaitant poruga i tremolant de fret: guaitant poruga les désertes planes del cel desemboirant-se lentament, enyorant-hi el volar de ses germanes, que ha deixat endarrera incautament. ELLA També ha vingut, pobre aucellet, tôt arraulit, a mon balcô cercant redôs. Mes jo li he dit: f his kA-ewa l çspai, bg.lh-, inseqy.jtg , /| pAimçjid UÂçnçts d (kest au. jç i 4 iist- if'iia, hçh k3 î>çh, ffnz et belko del Uân pçtqu diskAçtt, y eli' çtt^xars- erupidçis i sçh, gusilan fmtgs i tiennitan de f/éi(. gusitan pÇAugs îçz dezçrtos plaiiQZ dçl s^l dçzçmb^uansj Untsmèn, ^nV^anti l tiifîa. dç sç jçrmansz k â dçcat çndire.j.3 inkàutdmèn. ternie e hlngift, pçljx- ^usçlçt, toi (feulil, ç mtim bçlko serkan fedos. mçj jo li (! dit: -46- — No ternis ja lo que es passât, aixeca el vol: el cel es blau, els arbres verds, i briOa el sol. — Aixi mateix die a l'aimât.' — Oblida ahir: Digue'm avui amb cor Ueuger lo que em vols dir. ELL Com asserenes mon neguit! com fuig mon dol! Ets el cel blau, ets l'arbre verd, ets el meu sol. Poésies : Claror Joân Maragall — nç Umij jâ ly. k es pçsat, çcfkçl Ml: çl sçt éz iUu, çlz aiidz bçrz i b^lf l sçî. — çei miUj dfk § teimai:^ — yhijd- ç\: digam çhi^i, cm kçr Uuje, lu kf m bçlz df. kçm çsçÀçnsz myn nçqit! kôm fvf mun dot! (44 {1 S(i bt(}u, ç4 t at)ji9 b(rt, (44 4 fnçu sol. pu(zi9s : kl{Aç j'itan mçÀfgal i) Forme poétique ou littéraire. 47 — El territori de llengua catalana es, en part, continental, i, en part, insular, i comprèn una extensa regiô oriental de la penin- sula ibèrica o hispànica i les illes adjacents; aixô sensé comptât la colonia d'Alguer, en l'illa de Sardenya, on la llengua nostra, par- lada des de la fundaciô d'aquella, esta en contacte, per superposiciô, amb l'italiana, i, per juxtaposiciô, amb la sarda. El territori continental de la llengua catalana comprèn el principat de Catalunya, el règne de Valencia i les antigues régions del Rossellô, Confient, Vallespir, Capcir, Cerdanya i Andorra. El territori insular comprèn l'agrupament de les illes Balears. Les fronteres del territori continental català son : al nord, els departaments francesos de l'Aude i de l'Ariège, ocupats per agru- paments de poblaciô parlant dialectes llengadocians, i la Vall * * * et tçr'itçM de lengug ketçlans (z, cm par, hintinentql, y cm part, insular, ; kumpAçn un- eslçns3 rçjio luiçntql dç Iç pinjnsuh ibçÀikg w ispanika j Içz \bz ffffsens; (cç sensa kumta l( ktdçnia dçtgf, (n tUe d§ sçrdçtfs, on îç lengtp nçst4P, pçrlada âezda 1§ fundesio d çkeh, çsta n ki^ntakis, per siiperpuzisio, em t itçlians, i pçr jtiksteptfzisio, cm l§ sard9. §1 tçritçM hintinçniql de !§ Ijrigtis ketçlana kump4çn el prinsipad de kçifltiuo, çl fçtïna dç içlçnsp, i lez çniiqa fçjiçnz d(t fifsçlç, ktpnflen, hàlçspi, kfpsi, serdatp, y çndo-fs. çl tçrijçi- insular ktpnp/çn l ig^^pe- men dç lez ibz hçlears. Içs fAipttuoz d{l tçfiiçii ktmtinentqî kçtsta son : çl nçrt, (h dçper- tçm^ns fAçnsfZiiz d§ t o:d i dç Iqryç-.j, \tkupatl pçr (gÀup^menz dç piibblesiç pçrlan di(l(kt9z lpig§d{isians, i t( Sa/ dçian, pçrtçnçn pùli- -48- d'Aràn, pertanyent politicsiment a la Catalunya espanyola i ha- bitada per poblacions que parlen un dialecte gascô; a l'oest i sud les provincies espanyoles d'Osca, Saragossa, Terol, Cuenca, Albacet i Murcia, els habitants de les quais parlen varietats de la Uengua castellana; al sud-est, est i nord-est, el Mediterrani. Es veritat que dins el territori délimitât com a tal hi han alguns petits nuclis de poblaciô lingûisticament diferents : dins el règne de Valencia hi ha enclavades algunes petites régions on se parla una varietat castellana aragonesa; al departament dels Pire- neus Orientais hi ha el cantô de Fonolleda, on se parla una varietat llenguadociana. Emperô la reducciô implicada per aquest fet ve sobradament compensada pels aragonesos limitrofs que parlen català.' Catalonia : Catalunya irilingùn Joaquim Cases Carbô tikemèn § le kçtçlun- çspinçl^, y ebjiadg per p{ibblesions k{ parhn i^n digîçkt3 gesko; e t uçst i st^d tes pM^ihinsjaz espçiiçUz dç çsks, sçxçgçsa, t^Açl, kuçûka, §ib§sçt i mùrsp, (Iz }iitanz dç Içs kuqîs parhn b{^iilad d( tç Ifngtfy k^siflaw; f/ s^dfst, fst i nçrdést, {t m§d{tçfani. ^z hi4tai k{ dînz et t^ritoxi dçtimitat kçm ç tôt \ an itguns p(ti4 ny-ktiz d§ pt/bbtgsiç t\nguîstikçmèn difçxens : dfnz et fçnna df bçlçnsfs y â -nkiçèad-JZ elguMs petits rejionz on se parti uni bexiçtat kesiçlan- f/e- gtpifza; çt depçrtemen dels pixçnçtjz luiçntqtz i ât kento de junulçds, çn sç parts un9 bç/i§iad lengediisiana. fmp^4ç t§ fedt^ks}o implikada pfX ekçt ffd b(- si^bÂ-âddnièn k{imp{nsad9 petz eÀeg{inç'Z\iZ limltMtfs ke partsn keteta. kftftçnp : k^lçt^tfs tÀ\tiHgu9 jmkim ka'zas kçrbç i) Revu par l'auteur. 49 CALA GENTIL Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsem, ombra serena, remor suau... Oh dolç estatge de bellesa i pau! Un aqui troba la llum mes clara, les colors ' varies de to mes viu; pura delicia de tôt s'hi empara, i sol o lluna mostrant la cara, tôt hi somriu... Oh de mos càntics inefable niu! c ) els colors varis. kq.h jçntil sob/.9 î§ sint9 df itank- ejens k( be'ze un aigiis de sçtig blàn, gxâns ppiz i iesdn, e kop3 pîçw, uio d} baîsam, ombM se^çw, remo stiati... ç dçtz çstajJQ de helfZ9 i pQu! ij-n, çki, Uçha Iç Ijim mes klaxo, tes knioz taMSz^ dç to mtz 5/m; piwi dçlish de tôt s i empcu9, i soi g Vund musUan Iç kais, ici i sutnfiu... ç di mifs kaniigs in^fabbts niu! l) çls ktftçZ bMÏS. — 50 — Per puigs i serres s'acaramulla f rondos boscatge de verd etern, que eixa floresta de varia fuUa la tarder trista mai la despulla ni el fret hivern... Oh Paradis que apar' al mon extern! Si aqui s'acosta qualque* mal dia de nuvolades amb nègre estol, sols hi duu tendra melancolia, com una verge sensé alegria que en pau se dol... Oh bon refugi de callat consol! i) apareix. — 2) algûn. fjiundoz tiuskajj3 dç bçrt çiçrn, k ces fhj.À.çst3 dç tiaAtj ft/h ïf terdo Uisia mai 1} despiib, ni! fxçt ibçrn... ç pejçdis kepM' çt mon eslçrn! si eki s ekçstd kiiqlkd ' mal dp, d} nuh{iiad3z cm nçgu -stçl, soiz { dy. tçndda mel(nkijU9, kçm i^na trçrp sens- etçg/is kçm pqu sç dot... Q içn fçfy'ji dç kçlat k{insçl! i) }pme. — 2) (tqyn. — 51 — Aqui, ben jove, pensi abrigar-hi un niu d'humana félicitât: després la tomba vaig somiar-hi aôn tindrfa mes solitari repos mes grat... Oh Hoc per vida i mort fantasiat! Es que en la calma de tais paratges tan dolç es viure, veure i sentir, i vora l'aigua de purs miratges, al ritme eôlic d'aquestes platges tan dolç dormir! Mes jo tal sort jamai dec posseir. Que hi fa? D'aquesta cala opalina prou el misteri n'haurc gustat, mentrc ara, a l'hora que el sol déclina, (kj, bftp jçi^, pçnsj ehAÏgaAi un nju d {imano fftjsilal: dçspMz t§ iomh bdé Ittmia^i, çon tindiid, mçz su\\taii, refçz ntfZgMt... ô lok pir bida i môr fçntçziatt! fs ke n Iç kq.lm3 d( i^ls pçMJps iân dçlz (Z iituo, hçtiÀS { sfnif, i hçÀ9 l aigu3 dç p^trz mirajjas, çî ridm- (çlis; d çkçstss plajps tdn dçlz d{irmi! mej jo tql sor jimai dçk pi.tsçi. k( i fd? d çkçsff kqh up^ljw pÂÔw (l mistçï{ n nue gustat, mentu- au-, ç t çàj kç l sol dçklins, — 52 — • m'hi sent' cor-fondre dins la divina serenitat... Oh dolç moment, oh glop d'eternitat! Poésies Miquel Costa i Llovera Naiid... Aquella primera batallada del cloquer' de la parro- quia va ressonar pels sots ombrivols com una paraula de misteri que no s'entengués prou bé. Feia tant temps que les campanes restaven mudes, que, al llençar per l'espai el primer mot, semblava que tinguessin enfarfegada la llengua, com un nin quan comença a balbetejar. Mes, a la segona batallada, naancl... la veu del bronzo es va aclarir i, esbategant d'ales aire amunt, volava, corria, s'ei- I) senlo. — 2) campanar. m i sçn ' kçr/çndA? dinz tç dmno Sf4{niiat... ô dçlz mumen, 0 glob d(tçnltattl puçzps m\h(t kçstd i Inhejia nâi'i!... çkçh pÀimus tietçlado dçl ktnke.'^ de Iç pçri^kp t>â fesiina, ■p(l sçdd litnb-iibijts, kçm un9 pe.i(itd3 de mislçxi % nô s çntpïges pMii if. f(y3 tân Ums k} Içs kempano rçslahn mtubs, k çl Içnsa pçr l (spay (l p4niç mçt, sejnhlah ki iingesin (mfçrfegads te leiïgtp, kçm un nin kuan himçns- ç heîbçleja. niez, } tç segono hçidada, nân::!... tç bçu del hionzn z t)d' -kte4, y ezbçlfgan d ahz au- ftnun, b{ilah, kijrp, s çcem- l) sçnti,i. — 2) keinpens. — 53 — xamplava per tots indrets, fins a fer-se entendre al cap d'enllà de les timberes i al fondo mes fondo dels avencs. Cada toc acom- passat de la campana major era com una alenada de vida, tebia, suau, amorosa, que anés desglaçant a poc a poc l'ensopiment de les nits eternes. Perô aixô encara no componia res per lo que va fer la campana xica... perquè, tant bon punt va començar la cridoria alegroia del tritlleig, allavores si, que tôt va aixeribir-se ben depressa. L'herbei emperesit, que fistonava els reguerots, se deixondia de sobte, espolsant-se les gotes de rosada. De les bardisses n'eixien els aucells a munions, tôt xisclant i xiuxiuejant, aturruUats pel baladreig del cloquer. Per l'espessor de les boscuries tristes, mortes de son i de fret, s'hi entafuraven els repics bellugadiços, fregant-se pels arbres i pessigoUant les fulles, com si, a copia de refrecs i pessigolles, vol- guessin desentumir l'arrauliment de les soques balbes i dels bran- catges emboirats. Després, l'alegre cridoria trascava amunt, ben amunt, enfi- lant-se cap als cingles, aïs turons, i als espadats, fins a coronar amb soroUs de joia tôt el cèrcol de muntanyes nègres que emparedaven ptah pir tô44 indiçlt, fjnz f fers- (niend.i- çl kâb d çtila de les timbeMZ, i (1 fond^ mes fondtj dçlz çhp'is. kadf içk fkitmpisad dç ti kçmpan? mejo ei9 kçm un- el^nado d^ hido, tçip, stiq-ii, fnnap'za k enez dizglçsan ç pqk { pçk 1 ensupimen de Igz njdd çtçrn9s. pfAç fcç çnkaxj no ktimpi/np rçs per l\i kç là fé U kçmpanç eiks... pçrkç, tân bçm pûn bâ ki/mçnsa tç k/idçAt- çlçgAçyo del Uillçéê, (Içiçi^ si ke tèd bâ' -e\4t)irs3 hçn dçpMss. l çrhçy çmpeA.(zit, k} fjstynaha l flgwdd, ÇZ dçcttndis de sçpts, espulsansa ïçz gotaz dç r^izada. dç IfZ Î>erdis9s n fcpn elz luselz e mimions, tôt è\sklan i eiijeiwejan, fli^fulat pçl hçlçMç] dçl kliike. pçr l çspeso dç lez tnjskt^'ps txistaz, mçrl9Z d§ sçn i dg JÀ^t, si çniefuMhn çt fçpigz belugedisns, fyiçganso pçlz ah/az i pesjgulan Içs fijljs, kçm si, f kçpia de fçf^çgz i pesigçhz, hjlgesin dçzenUimi l efeulimen de Iç sçhz balhz i dflz tupikajpz embyiMtt. despuz, l eleg.13 luidç/.ia Uçskah- emun, bén (mun, çmfilansa kcîp §1 singhz, fis titÀonz, i (Iz espedatf, fjnz e kiutjna' m Siuolz dg jçya lot (l sçrkijl dç mi/n(aii3Z nçgxos k çmpçjedaban el sott. i kuân Iç remo dç — 54 — el sot. I quan la remor de vida va arribar arràn de les casetes mig .enrunades que componien el veïnat, a tot-hom feia estranyesa el bell brogit. Els sois ferésiecs, X Raimôn Casellas MESSIDOR Es juny! Es juny! Ja canta la guatlla: la falç en el puny, la dalla a l'espatlla. Es juny! Es juny! Es juny! El blat no té espéra: ja arriba de lluny la colla feinera. Es juny! Odes serenes Es juny! Es juny! Llampeguen les dalles: la plana retruny de cants i rialles. Es juny! Es juny! Es juny! L'aucell no pidola: intrèpid s'esmuny i el camp espigola. Es juny! iids hâ' -riba' ran df l§s kçz^tas mijj §nr{madds kç k{impuni9n §1 t)(inat, f ii/lçm fçy- (stÀçnfza l bel ^Ài^jiU. et sçi( ffxeshks, kçpili.tl d(zç é] pi)}! fi ;«»■' ja kant9 le gyalb; if iq.lz ç nçl pûn, Ig dal- ç l (spalb. éj jùn! H iw! M iw-' el blad no U -spuo; ja' -rit)3 dç hm éj jvxf! çây{s) sçÀçnos misido rsimon kezçhs éj PM-' éj jàv! Iempçg9n Içz dahs; te pîan9 fiUuij de kânz i f'iabs. éj jwl éj jittf! éj jwf I eijsél no pjdoh; inUçpit s (zmiin i el kâm {Spigolg éj jtpi! — 55 — De la selva en la quietut se sent un aglà caigut que de fulla en fulla truca, fins que ofega el cop fatal el rebroU primaveral que vesteix l'arrel caduca. Desprcs eau un altre aglà, i enllà un altre... i mes enllà., i ara i sempre i a tota hora; i aquest truc seguit, seguit, aquest colpeig repetit d'estalactita que plora, d( tç sçîhç n le kktut sç Sfti un egla keigut kf de ftilçm fijh UijkQ, fins k ufçgç l kôp fçtal kç bestçj içrçl kçâuk^. dçspies kà'.- un q.îU- egla, y çnla un qlljis... i mçz çnla. y aÂ3 i sempxp y g totç^s; •y çket Uûk sçgit, segit, y çkçt kt/lpfî rçpçtit dçstelektits ke plçx3, -56 - sembla el tic-tac dolorôs d'un rellotge misteriôs enfonyit en la bosquina que, igualment aqui que arreu, va cantant a mitja veu: — Tôt parteix... tôt eau... tôt fina... Liliana, preludi Apeles Mestres TRISTES L'altra nit vaig somniar que dolça la mort pu java per ma escala a poc a poc fins que en ma porta trucava, mes que, a l'obrir-la amatent, la mare en son Hoc trobava; i, a l'estrènyela en mon pit, amb quin greu me despertava! semble l tiktag d{duÀOZ dun felçjj3 mistixiçz (tnfwit {ti /f hjskins, ka igiiàîmçn rki kerçu . bâ kenian § mijja tiçu: — içt ■p(rtçe... tôt kq.u... tôt fins... Iilian9, p,qt{idi çpçhs mçstMs tÀÏStSS tqltis nid bdê {{imia k{. dçlsa !{■ mçr pujahy pçr me -skql-, e pok e pôk fins kem me pçrte tÀtikatie: mes k§ t iiiÀ\ri- çmçlen, te ma^çn suij Içk tÀubatis: y ç test^çnstfm mum pit, jem k'in gÀfu mç despertat>3! 57 — Les dônes que tenen l'aire de la mare de ma vida, la cabellera cendrosa, i vesteixen com vestia, glatint-me el cor d'enyorança les vaig seguint amb la vista, i elles ni menys se n'adonen que ha passât qui les estima. A la casa de mos pares mai mes hi podré tornar: tôt en ella, quan hi entre, darrera meu va mirant: de îç max3 d( nif h{d9, h k(t>lljÀ3 S(ndÀÇ'Z3, i tiistçcan kçm hest{3, gi§linm§ t kçr d nj{uans3, l(z bdê (egin cm 4 Hsts, y ehz ni mçtj se n eâonan kâ p§sat kl l(z §stimj. ç l§ ka'z3 d^ mi^s paxss mai mfz i pi/dM ti^rna; tçt, en çld, kudn } enU{i, d(feA3 mèu M m^Aan: Poésies -58- com cada estiu, tôt espéra als pares, que no entren pas. Ja l'àlber, cobert de fulles, s'engronxa sobre el terrât; j a en le porxo i les teulades escotxeguen los pardals; ja l'abella remorosa volta en la parra el moscat. A la casa de mes pares mai mes hi podré tomar: planteu una eura que creixi en finestres i portais, i adintre deixeu que visquen aire i records del passât. Angel GuimerA kçm kads isijit, tôt espçM fis pMJs ke nç çntxm pas. ja Iqlh kiihçr dç ftib[s) s çngMuej sot)Ae l tpat; jân h,i pareil i tes teuladds fskuééçgan tus perdats; jâ t (bçb fpn{Uç'Z3 hçltg n tf pa'Ts t muskatt. f t§ ka'za dç m{is paisz mai méz i p{dxç. tiirna: ptentç' un çtu$ ke kMei etn finçsli3Z i purtatz, i (dintis dçeçti Af bjsk^n aija i ffkçrz d{l posait. pueziss attjd qimiM — 59 S'esqueia la Coma a sol-ponent, dins d'una fondalada tran- quil'Ia i apacible, encara que un xic tristota pel to negrôs que donava a les vessants l'espès alzinar que les coronava. Pel galze de les vessants corria una riera sensé nom que regava l'horta de l'hisenda i alguns pollancres d'extremada alçaria. La vessant de ponent, abans d'arribar a l'aigua, s'aplanava, formant dalt de la riera com un graô esgaiat que tindria ben bé una trentena de j ornais. Al mig hi havia la masia, una casa de pages, de teulada a dues vessants; l'era als seus peus, dins del barri, que una esberlada porta de fusta tancava. Un balcô tan llarg com el davanter dava esbarjo al primer pis, i, sensé ordre ni concert, unes quantes construccions misérables s'arrapaven a l'entorn de l'edifici per a l'allotjament de les besties i per a altres serveis secundaris. El primer pis era ben bé rallotjament del senyor : per la part del davant dominava tota l'horta, estesa als seus peus com esplèndid tapie moradenc, llistat de verd en oposats sentits; mes amunt, cls camps; i, mes amunt sfskçya Iç kçm- ( cçipijnçn, dinz d ipv f{ntd(laih Uçnkiih y çpe- sibbh, ptkai3 k vtt ({k Ujs/çts, pit tç nigxçs ke di^nat- ç îçz i§sanz Içspçz çizina k( Içs k\unnaî>3. p(l gatzj dç Içz bçsans kiifiç iins fiexs sens3 nom, kç rçgaba tçri9 d( l\zçndo y {lg{ins p{ilaiikÀ9z destiçmad- (Isaip. Iç bçsan de punçn, {banz 4 iT{tia' laigu3, sçpîfnabo, ftirman dàl de le fie43 kçm {in gAço ezg^yat k§ t'indÀÎg bçtn bé una Uçnt(n3 dç jurnatz. el mjjî i ebp te m^zp, \m3 ka'ZJ d^ pljçz, dç içidad- ç dipz hçsanz, l u- el seus pfuz, djnz dçl ba'fj, k i,in- (zbçrlada pçrtd dç fi/sts tçnkabs. i,tin bçlko tân lâr kçm çl debçnlç dab- çzharju çl p^imç pis, j sens- çrdA3 ni kunsçri {tn3s ktianias knnsUuksiçns mizçMbbh s çfçpa- han ç l çnlorn dç l çdifisi, pçr l çlujjçmçn dç Içz bçsiiez i pçA (iIIàs sçrbçi sekundaÀ.\s. el pxime p[z exa bém bé 1 çlujfçmen dçl sçtip : pçr Iç par del dçban, dijminaha iol3 lçrl3, çslç'z- çl seus pçijs kom esplçndlt iepjz muxçdçn, lishd dç béri en npijzat Içntjtl; mçz çmun, çls kamz, i r,i(z — 6o — cncara, la vinya, cobrint amb aire desmaiat els primers geps de la muntanya. Per la part del darrera, la costa s'accentuava ràpi- dament, i, de la caréna a baix, l'amo podfa ovirar les ombrivoles interioritats d'aquell bosc ferreny que semblava lliscar a pleret i cautelôs cap a la plana. Als sens peus, i bé als sens peus, hi ténia l'amo el servei, el bestiar i l'aviram, que escatainava tôt el dia pels paliers, arreus i llenya de dins del barri. L'escanya-pobres, III Narcîs Oller La pobre mare, que ja es velleta, s'enterneix al veure'm arribar després d'un any d'ausencia; lo pare fa el distret quan li prenc la ma per besar-la, i em pregunta coses indiferents per desvanèixer les llàgrimes que li humitegen los ulls. La jove, amb sa criatura de mamella, surt a saludar-me; i els petits me rodegen i m'cstiren dels faldons o m'agafen per les cames, i molt alegrois criden tots a l'hora. çnnifi pikax9, tç iin3, kith^ln çmb aijj âizmçyat els pÀÏme jfbz dç Ig m{mtau3. p(r l§ par dçl dçr^^, Iç kçsts s iksintiiaho râpidçmin, i dç 1§ kiÀçn- liaj, tamu ptidi? t/bi^a tçz {imhxibuhz intçÀJiuitad dçkçl bôsk jppj, kl sçmblabD Hska, ç pleAçt ? kçutçlos, kdp ç 1} plans, çl sçijs pçuz, i bén fl sç\ts pç{is, i tçnp l aniu l sirb^i, el beslia, { l ibJMm, k çskçtdinabs tôt fl dis pçlz pehz, erçtiz j l(tf3 dç djnz dçl ba'fi. l çskatfçpôb.{3s, kçpitnl tçrse nçrsjs tjlç * * * Iç pçbÀO ftiaM, liç jâ -z bçlçia, s çnfçriiçj çl bçiuwi çriba despÀçz d un âff d çîjzensp; li,t paxo jâ l disUet kiian li pxçii Iç ma per bçzarh, y cm pÂçgunto kç'Z3Z indijçxens, per dçzbçnçey Içz lag^intjs ke Ij ijmi- 1ç'J3n hiz ûls. Iç jobs, cm sç kyiiç({UJ dç memeh, sûrt ç sçlijdarms; y çls peliiçd fnç fi/dç'jpn i m çstixsn dçls fçldons, ç m çgafsn pçr Içs kamos, i mçil çlçgÂçis kxldan içdd ç l Ç-i-o, cm l{i kdp çlsat i bçi myanms : /éz — 6i — amb lo cap alçat i boi mirant-me : — Es l'onde, es l'oncle. — Jo els alço un per un, els petonejo commogut, i casi bé m'escapen les Uàgrimes al veure l'alegria que produeix ma arribada. Aqueix es per a mi lo ditxôs començament de la festa, i ben segur que no sento altre goig mes pur ni mes amable cap mes dia. Després entra l'hereu, que ve de donar una mirada cJs treballa- dors que ocupa en les nostres terres. jSi el vegésseu,' quin pillardaç es! jque guapo i ben plantât! jcom se sembla al parc, i que bé repré- senta la seva autoritat! Jo sô el seu fillol, i sento que m'estima com a pare i padri ademés d'estimar-me com a germa. Aixins que era veu m'abraça carinyosament, i, com la mare, desseguit pensa que he de berenar o fer beguda. Lo que resta de tarda em passa sens saber com, anant d'un cap a l'altre del poble recollint per tôt arreu amistosos saludos, galanes ofrenes de les noies, que totes volen que faci beguda, i dels jaios, que també em conviden, i, caragolant un cigarro, em i) Moins usité que veiésseu. Içnkh, -z Içnkh! yç ^tz gts{t un -pu ijn, f/s pçttpiç'ju ktfmin\iqût, j ka'zj H m çskap9n t(z lag^imQz, et t>(iu3 t it^g^s k( pÀiidttçj m çfitadi). (kçj es pçr mi t{i diccos knmçnspnen dç Iç fest9, i bm sigu k§ no sentu qlixo go] mes pur ni mêz çmabbh kâb mez di3. d(sp4ez, cntM l Ç.IÇU, k{ H d§ d{tna uns mi^cuî- ils Uçiilidçs kç ukup- (n t^z nçst49s tç'fas. jsil l^jçsçu^ kin pilçrdaz çs! jkç guapu i 5?;« plentat! jkom sç sçmbl- (1 pax9, j kç be repyiçzenig Iç S(b- itti{uitail jô sç l seu fiçl, i sfutu kç m istim3 kçm e paxa i pçdM, çdçmez d çstimarma kçm ç jerma. (tins kf m bçu m (bMsi kixitfô'zemçn, i kçm Iç maM, dçsçgil pçnso k ^ de bçxfna ç fé bçguds. Iti kl ffsia di tarda im pasd sinse sibç kçm, inan d, titï kâp i t (}ltÀ3 dit pçbbta fikulin pir t^t irçti imistp'zn siliid\is, gitanoz uf^nsz di tiz nçy9s ki içioz bçton ki fmi bigudp, i dit jayus ki limbe m kuni- i) Moins usité que biyisiu. — 62 — parlen de la collita, del catastre, dels mais temps que es passen; i, de casa en casa, en entretinguda conversa em passa el temps, fins que es hora d'anar a retiro. Quadros populars, La festa major Emili Vilanova LOS DOS VELLS Ja lo sol se n'es anat: la oreneta l'ûltim cant ha refilât, i un vellet i una velleta a l'escô s'han assentat. A la plaça, lo jovent fa ballades, i, a la llar, lo s6 se sent de les notes acordades que la gralla dôna al vent. hidon, i kçrgiflan un siga'rn em parhn dç If ktfUts, dçt kçlaslM, delz m(}ls iétns ki s pas9n; j d{. ka'z- pi ka'Z3, çn inUftingi^dg kijmbfrss, cm pasfl Ums fins k^z ç-C3 dçna' rçtiÀu. knadMfs ptipijtars, Iç /r^fo mijo §mili hitçnçba îijz dôz bfls jd t{i soi sç nëz çnat: If luençto iijilim kân ç fffilal, y ûm beljl i i/n3 içlçU { t fsko s in çsçntait. i îç plasy, l{i jtfien fd tfladys, y f If Idr, tu sç sf sén df Ifz nçhz fkijrdadis hç If gjah dçit- fi t'en. -63- Lo vellet sospira i diu: — Jovinença, mes ardenta que el caliu! — La velleta calla i pensa, calla i pensa; mes somriu. Lo vellet, a sa muller, que se'l mira, diu : — Que hermosa que vas scr! - Ara es ella qui sospira i mormola : — Que hi vols fer! — Ella diu : — Freda es la nit: fa glaçada. — I s'acosta al seu marit. — Es ben llarga, la vetllada! — ell mormola, mig dormit. — j{ibinçns3, m(z çrdçntd kçl kçl\u! — le idçtd kab i pçns3, kah i fçns3, me{s) s{imriti. i{i bil(t, ( s§ mt/le kg sç l min, dju: — kfrmç'zs ke bas sç! — ail çz çh ki s{ispi'49 i marmots : — kç i bçls fç! — çl3 diu : — jAçdç (z Iç n\t: fâ gtisada. — i sçkçsi- çl s(u mçMit. — fz t)fu larqa Iç ti(lladi! — él mtfrmçh, mif d^rmitt. -64- — Altres vetlles hem passât — lo vell pensa — que molt curtes hem trobat. — I diu ella : — Jovinença! sols memories m'has deixat! — De la gralla porta el vent la sonada, i la vella, dolçament, taraMeja la tonada de la dança que se sent. Lo vellet, endormiscat, la ou amb joia, despertant tôt d'un plegat, i li diu : — iRecordes, noia, que vegades la hem ballat? Poésies FREDERIC SOLER — aiUsz bçlhz cm pesât — lu m pçnsa — kf moi k{irt3Z (m Uiibatt. — } d'iw eh : — j{itnnçnsd! solz memoxhz méz dçcatll — de l( gMb pçrtfl Hn !(■ sunada, i Iç bçb, doisamèn, içA-iîtcJ3 II t{madd df Iç dansd kç s§ sfit. tu belçt, çndurmiskat, l( ow em jçy3, dfsperlan tçd dijm plegatt, i II diu : — ifçkçrdsz, nçy?, kf bçgaddz tg cm hçlatt? — pmzi9S " f^dfiik si^U -65 * * * (El poeta parla amb la seva mare) Deixa'm esplaiar amb tu, benvolguda recordança. Quan morires, vaig creure haver arribat amb un pas a tocar les fites en lo camp de la dolor. jQue d'horitzons, mes tard, hi he descoberts!... I, de segur, a ton costat no els baguera conegut mai. Som estât' ta tomba viva, mes ja aquesta tomba s'esbuca... Els companys, els amies, els records, els pobles aôn he viscut, tôt lo que ha format ma vida, ja es una llarga processô ' que retorna del seu curs, i cascû' del sèquit, a l'entrar, apaga el Hum. i) he estât. — 2) professa. — 3) cadaû, cadascii. (et p{içt3 parla m te seis mais) d(C3m espteya m tî}, bètnbutgûds rekitrdanss. hidn mtaijpz, bdé kmjJ,- §hç çribai, çmb um pâz, e t{ika tes fiisz (n tij, kâm dç tç âi^to. jke d i^ii44onz, ntfs tdrt, { ç dfskt^bçrs!... i df sff '.'. f iV*'^ kifstad no Iz (ge^s ki^n^gH fnài. som estât' le Içmbd bi^j, m(Z jâ' -kfsti tomba sçzbub... ets kij.mpays, etz emigz, çt fekçrz, eîs pçbbtaz font é biski^t, tod tu ke fnrmad mç b'^ds, ja (z una larga p^useso^ ke Tfiçrns d(t sey k\irs, i kçskij- ' dçt sçkjt, çt entM, çpagç t Itim. i) e -stat. — 2) pMifeso. — 3) kàdçîi, kàiçshj: — 66 — Els llums del tenebrari s'han apagat un per un, manco el teu,' que sols s' ha amagat : ara ja no em resta mes que el terratrèmol de la mort. Ajuda'm, i a reveure... LUbre de la Mort : Llibrel d'Aniversaris * * if La poesia popular catalana es mes per oïda que per Uegida. Cada romanç viu dins sa tonada propia, que no sols es el segell que el distingeix, sinô que n'es l'essencia, l'anima. La lletra, en boca de cantadores cofoies de sa bona veu, tôt sovint es una es- pecie d'ossamenta mal Uigada, a voltes sens cap ni peus. En sa- ber-ne unes quantes posades i la tornada, ne tenen prou : entre- gades a l'encis d'aquelles notes, tan senzilles com potents i con- siroses, les canten i galegen fent poc cabal de les paraules que hi diuen. Dura encara l'eco del darrer mot de cada responement, i) menys el teu. (Iz l^mz d{l tçnebMxi s çn fpfgai lin pçji ^n, mankij f/ /f«,' kf sol{s) s a' -mçgalt : gm, jâ no m rçstg mes ke î tèret^mi/t d§ le mort, ijlidsm, y ç rehçtu3... lit)À3 df te mçrt : Utiiçd d gnibfrsa.iis. * * * /jf p{iezi3 pupular kçt§îan3 (z mtz pçr idds ke pçr Ujidg. kads fu- manz hlii din se tijnad9 pjiçpia, kç no solz çz el sçjçl kç î distinjçe, sinô k( nçz t isçnsip, 1 anims. le Içtxs, §m boka d§ kçntçdçMs hifç'ysz d} sç bçn3 h(u, tôt s{ihln (z ijn- espçs'p d usementd mal Ugads, ç iolto sens kâb ni p(us. in sçbçrne nn3s knantss puzadsz i Iç turnads, ne tenan piQU : çntugadaz el ensiz d çkçhs nçtss, tân senzihs kçm putenz ? k\in- si40'z3s, Içs kant^n i gelç'jgn, fm pok kehql de les peunutgs kd i d\w3n. d{U- (nkaÀ.3 l (kti dçl dçfe môd de kads rçspnnçmen, kijql so p^rlongen i) mçt/z çl ifu. -67- quai sô perllonguen bella estona, i ja es desitja acurçar ' la pausa solemnial que sépara una posada de l'altra, despertant-se eixa set insaciable, eixa enyorança viva d'oir rependre el cant, per escoltar una vegada mes sa melodia tendrissima, que fa somiar de despert dolcissims somnis. Romancer popular, Prôleg Mariàn Aguilô CANÇONETA AMOROSA iPer que em miren tos uUs blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negues del cor les claus, per que em miren tos uUs blaus? Ja que en mon amor no et plans, deixa'm tu l'anima quieta. iPer que em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? i) escurçar. bçl- (ston3, i jâ z dizijj- çkursa ' Iç pauzs stjkmniqt kç sçpadf uns pt}- zaàd iî§ l(}llÀ9, dçsp^rlans- çc3 s(t insçsfabbh, ée- (nuMnss bibs, diji rt'Pçnd/ç t kân, p(À çskidta ùn3 begads m(s se mçliidp tend^isimn, kç fâ sijmia, de d§spçr, duhisim sçmnis. f{itnçnse pnpuîar, p^obkk mçÂian fgilç kfnsi/nçl- çmti4o'z3 ipçr kçm mUon tijz t^lz blqus, si nçm holz, dotsa qkçi9? si m negsz dçl kôr Içs kîqus, pçr kçtn mUdfi iuz ûlz blaus? jâ kçm mifn çmor nçt phns, decdtn tù lan\md kuio. ipçr kç m niimt Ujz ijlz blqus, si no m holz, dois? ejkçl?? i) eskijrsa. — 68 — Quan te mire' embadalit, que em diu ton joiôs mig-riure? (Ter que batega mon pit quan te mire embadalit? Si amor per mi no es sentit, no m'enganyes' : deixa'm viure. Quan te mire embadalit, que em diu ton joiôs mig-riure? Quan de ton amor tinc set, canteret' sens aigua em portes: res val eixe' canteret quan de ton amor tinc set. i) miro. — 2) no m'enganyis. — 3) cantiret. — 4) eix. kifdn i{ mi^c-' emhçâiîit, kç m dju tmj. jijyoz m\p-iiu9? ^Pçr kç i(tçg3 mi^m p\t kuân tg mi^- embçdetjU? si emor pçr m} no çs sçniit, nô mçngatjss^ : dçesm bjuxs. kuân ti mU- (mbçâçïit, kçm dju imj- juyoz mVjritua? kuân dç tun çmor tin s(t, kçnt§Â(t^ sens- aisfij^m pçrhs: f(z Iqt çe3^ kintiA(t kuân de ttjn (tnor tlù sçtt. i) miÀU. — 2) «(5 m {Aganis. — 3) kintiÀçt. — 4) çc. -69- Mes lo vull' a troços fet, com mes espérances mortes: quan de ton amor tinc set, cànter' sens aigua no em portes.' Mes ai! no, no m'atengau, uUs de cel, llavis de rosa: ja que he de ser vostre esclau, llavis i ulls, no m'atengau. Vostre dolç mentir me plau, si no em doneu altra cosa: mentiu i no m'atengau, ulls de cel, llavis de rosa! Teodor Llorente i) Moins usité que vui. — 2) càntir. — 3) no em partis. mèz }{i hfV f ùçsijs fèl, kôm mçz (spçMnssz mçri3s: kuân dç itin imçr tin sçf, kant' s?ns- aigtp n^tn pçrtas.' mçz ai! ng, nç nifffngqu, tilz d( sçl, laiiz dç rç'zd: jâ k è dç se hçsUf -sktifii, lahjz i ^Is, nç milçngqu. bçsUs dotz mçnti mç pîi}u, si nô m dtinçw ^lUd kç'z3: mçnfiw i nô m{tpigau, ùlz dç sçt, labiz d( fçzd! tçi,idor lojienie Moins usité que tùi. — 2) kanti- — 3) nç m pçrtis. 70 L'APLEC L'ermita es com un ou atapeïda de vells, donzelles i minyons, que hi crida de la sonora esquella lo trillejar festiu: apar que hi entren,' d'aquells cims i planes, amb lo jovent, totes les flors boscanes, sols per besar les plantes al sant que aqui els somriu. CoUiren a faldades, les donzelles, pèsols d'olor, violes i roselles; i, al veure dins lo temple lo cavalier gentil, entre ell i Sant Marti les comparteixen, i a ruixades al front les hi espargeixen, com en lo front dels arbres fruiters el mes d'abril. i) que hi entrin. î ipUkk lirmit- (S kçni im ou çfç'pçid^ de b(lz, dtptzehz i miijpns, kd { kiida de l§ stinoÀ- çskeb lu iMÏÏjja fistiii: çpar ke y enùan,' d§kçl simz i plans s, cm l{i jijhen, totsz les flôz buskanas, sois pçr bçza IfS planlsz çl sân kçkils sijtnri\i. kvli'tsn f fçldadn, Ifz d^tnztbs pç'ztilz diflç, hlçidz i rijzehs; y çl hçui3 djnz ly. temph lu kçbele jçntil, çnU- êl i San mçrti 1{S k{impirtç£9n, y { r{icad9z §1 fiàn l(z i ispçrjçc3n, kçm çn lu f4on delz ab^^z fmijez hj. mçz dçbAil. i) kç y (nUin. — 71 — Avui s'escau l'aplec a l'ermitatge: endiumenjats hi van, en romiatge, pagesos i artigaires, pastors i cavaliers; i a Sant Marti quiscun' un dô' demana, un dô que els concedeix de bona gana: als camps bones anyades, infants a ses muUers. Les nines i donzells no preguen gaire, que els tempta, omplint de mélodies l'aire, la verda cornamusa, que s'infla sota un pi; lo fluviol espignador refila, i al floret de donzelles que desfila marcant va la cadencia lo cop del tamborî. i) c^da u, cxdascû. — 2) Variante au lieu de àà. (hi^i sçskc}u Içplçk i Içrmitaîjs: çndiiimeiijacf4 i ^àn en rumiajjy, pfjfzi/z i çrtigauos, p^stçz i kibeljs, y e san mertf kiskûn* tjn dç* demana, un dô kç ts kuns^dçj de hçno gana: çls kamz hçnoz (ttaddz, pnfanz f sez mules. lez n'imz i dtinzelz no pxeggn gaÏM, k§ Is temta, umplin de mçl{tdi3z l aijj, Il dçrda kçmemt/'za, kç s infh sole um pi; lu fttjtwi çspimiedç rçfiU, y el fl{U(d dç dnnzebs k^ dfsfih, mçrkan hâ Iç k^dçnsp t{i kçb d^l tçmh{ul. i) kàditf, Mdçsh^. — 2) Variante au lieu de dg. — 72 — Los passarells ne tenen gelosia, i trenen ses cançons amb l'armonia; la tôrtora hi barre j a son plor enyoradiç, piteja lo pinça, canta l'alosa, i, eco del cel, lo rossinyol hi glosa angèliques passades que ha après al Paradis. Hi barreja sa mùsica, o sa nota, de l'aigua el rajoli, la que degota dels arbres a la prada com perla en un mantell; los tells, que el bes de l'aire fa remoure, flors nevades i roses deixen ploure, que cullen a trenc d'alba les nines del castell. Prop d'aôn se capdella i descapdella lo contra-pas, sota una arcada bella, la font del comte raja del cor d'un boix joliu; l{ts pes§À(lz nf Unan jiluz'p, i ijiçn9n s}s kensçnz em lermtjnp; If torttjjij i hffç'J9 sijm plçA, (m^aidis, ■pitfjg l{i pinsa, kant9 tçtç'Zd, y çkti dfî sçl, lij. ftfsivçl i glç'Z3 pjjçllkâs pesfdds k d' pÀçz (l pexfd{s. i tifrç'p se mtj.zike, h sç nçta, d} iaiguçl fçp4l, î{ ke dfgotj dflz atiÂ3Z { le pMd3 kçtn pçrî- çn tjm mçntd; tt^s tels, kç t b(z de l aijd fâ remçtU3, flçz nçbadpz { fossz deon plçuÀd, kl kulan ç Uçn dath Ifz ninsz d§l kçstfl. pjiçb dfçn s( kçbdçh î dfskfbdçb l{t kçnUçpâs, sot- un- çrkads bçh, Iç fôn dçl kçmts ra'p dçî kor d {im bçj piliij; — 73 — los trèmols, àlbers i lladerns que abeura ombra li fan d'un cortinatge d'eura que atravessar no poden los raigs del sol d'istiu. Los dos comtes s'asseuen a la molsa, lligats pels sons i melodia dolça; Gentil plantât a l'ombra se queda d'un aurô, mirant els qui la mûsica destria i encadena uns amb altres l'harmonia, com Uiga les idées ardenta inspiraciô. Encaixen los fadrins amb les donzelles, les parelles galants amb les parelles, flors que l'amor enfila per fer-se'n un collar: quan la viventa roda es acabada, suau, majestuosa, acompassada, a l'aire de la mûsica comença de rodar. Canigô Jacinto Verdaguer lus Uçmiitz, qlb3Z i hdçrns kçiçuM çmbM li fân dun kurtinajjo d(UÀ3 k fUçhfsa no pçdan tii fdi4 dit sçl d isliti. tifZ dçs komt9 sesçwpn (n le molss, ligaf pe 1 sçnz j milndp dolssf jentil ptentaf ç t omb/3 se keda d tin çuxo, mii(!,n els kj Iç mifzika dçsUis y çnkçdçnç unz çmb q^ltMZ l§rmun\9, kçm ligs lez idfsz çrdenis inspuisiç. çnkaesn lus j^duinz (m Içz dunzdss, l(.s pçÀçhz gelanz em les Piuçhs, flçs kç l çmoj, (tnfih pçr fers9n \m kiila: kuân tç iihents fod- ez ekçhadj, si^qu, mçjçsitiç'z-, (kt^mpisads, (l aijs dg l§ mûzjh kumçnsa d} r^a. kçnigç jêsinti,t hçrdçgç 10 74 LA LLEGENDA DEL PARE I EL FILL Una vegada era un fill que, causât de tenir son pare a casa sempre malaltiç, el portava a l'hospital a coll-i-bè. Pel caml va reposar, i el seu pare llavores que diu: — Ai, Senyor! jo també vaig reposar aqui quan hi duia al meu pare! El fill, al sentir aixô, diu: — Pare, entornem's-en, que el meu fill també m'hi duria a mi. I sempre mes el va servir bé. Del Rondallari Català d'en Pau Bertràn i Bros U Ujendd de! paxe y çl /;] uns higaâç ç4ç tjtn /// ke kensad dç teni sum pdx- e ka'zs, setnpis mçlçi/is, et ptiriah- ç î tjspital e kçljbé. p(l kemi bâ rçpuza, y et seu pand Ij\)oàos kç diu: — â'i, Sftfç! jô ifmbe baj repyza' -ki ktian ( dtiye 1 meu pa^! çl fil, el sçnli eeç, diu: — pM3, endjrnçmzpn, ke l meu /// t(mh(- m f di^ui'- ç mi. i sempÀ.9 méz el hd serhi H. dfl f{indçla4 ketçla d }m p4u herUan i h^ôs — 75 — EL DÔ DE NOSTRE SENYOR Una vegada Nostre Senyor i Sant Pere van demanar acolliment en una casa de pages, i els van servir molt bé. En aquella casa només tenien un fill, i l'estimaven tant, que tots feien el que ell volia i només estaven per ell. A l'endemà demati, Nostre Senj'or i Sant Pere van marxar molt contents i agraïts, i, al ser un troc enllà, Sant Pere va dir: — Senyor, hem tingut un descuit : tan bé que se'ns han portât en aquesta casa, i no els hem fet cap dû. — Si que els en he fet un. — Ah! si? Quin es? quin es? — Ara se'ls acaba de morir el fill. — Aixô es el dô? — Aixô! l'estimaven massa. (Del mateix Rondallari) fî d^ df nçstM sçnç {ma bêgads, nçsUo seno j sâm ■p^Ad bdn d^m^na' -ki4lfnen in {ma ka'Z3 d§ p(jfz, i (Iz Mn sçrbi tnçl be. en ekçh ka'za no mes ten{dn ijm //7, ;' / estjmahn tân, kç Içf fçyan (l k él biiip, i no méz çstahn pçx il. e l çndema dçmiti, nosùs sçno i sâm pçM bdn m{rca mçl k\intenz i çgÀçitt, y (1 se un ùoz inla sâm pç^d ba di: — SÇ1J0, cm tingijt lin diskipt : tân H ke s§ nz an pi^rtat (kfst9 ka'S3 i no tz cm féi kâb dô. — si ke Iz çn e fçl un. — d! si? kin çs? kin çs? — aia SI tz çkabi dg m^4 1 fjl. — ((ç -z (l dé? — eeç! Içstimaion mas3. (d(l metej rundslaxi) 76 PROVERBIS Quan surt el sol surt per tot-hom. Aigua d'abril cada gota en val mil. Pel maig cada dia un raig. Les costums arrelen mes que els roures. Una flor no fa istiu, ni dugues primavera. Barca parada no guanya nôlits. La veritat sempre sura. Feina fêta no té destorb. No es or tôt lo que Uuu. Com mes amies mes clars. Qui tira pedretes tira amoretes. Una anima sola ni canta ni plora. kuan s^rt (l sçl s(ir pçr ttftçm. aiqud d eîuil kadj gçt§ n bq! mjl. pet mâè kad3 diç un râêc. Içs kiisli^mz (Tçhn mes ki l Toums. un9 fîo no fâ ist'iu, ni dtiqys f^mçhçÀO. barko pçÀ.ado no guaiia nçl(/t- ]f hçxitat sçmp43 stjÀi}. jçina jeta no U dçstorp. no éz çr tôd lu k§ h). kçm m(z çmjgz niés klâs. kf iiyu pid4(tjs tu- çmtuçtJS. Î II (juliol-desembre 1914) 2 BIBLIOTECA FILOLÔGICA: I. — Documents en vulgar per a l'estudi de la llengua (segles XI, XII & xiii), per Mn. Père Pujol 2 II. — Die Mundart von Alacant. — Beitrag zur Kcnnt- nis des Valencianischen, von Dr. Père Barnils Giol . . 4 III. — Diccionari Aguilô. Fascicle I 4 IV. — La frontcra catalano-aragonesa, I, per Antoni Criera 5 V. — Textes catalans avec leur transcription phonéti- que, par J. Arteaga Pereira 4 Himnes Homèrics. Traducciô en vers de Joan Mara- gall i text grec amb la traducciô literal de P. Bosch Gimpera. Un vol. de IV-262 pagines 5 Ediciô en paper de fil de 50 exemplars 15 Normes ortogràfiques o'io PtCf. En diposit: Primer Congres Internacional de la LIengua Caialana. Barcelona, 1908 5 SECCIO HISTORICO-ARQUEOLÔGICA Anuaris de l'Institut d'Estudis Catalans. Anuari mcmvii 30 Anuari mcmviii 30 Anuari mcmix-x 30 Anuari mcmxi-xii 30 Les Pintures Murais Catalanes. Fascicle I. — Pedret 10 i II. — Sant Marti de FcnoUar i Sant Miquel de la Sèu 10 Fascicle III. — Tahull i Bohî, Santa Maria d'Aneu i Sant Pare del Burgal 10 Les Monedes Catalanes, per Joaquim Botet i Sisô. Volum 1 10 » II 12 » III i darrer 20 Documents per l'Historia de la Cultura Catalana Mig. evai, publicats per A. RuBiô i Lluch. Volum I, contenint mes de 500 documents 16 L'Arquitectura Romànica a Catalunya, per J. Puig i Cadafalch, a. de Falguera i j. Goday. Volum I. — Précédents : L'Arquitectura romana; l'Arqui- tectura cristiana prcrromànica 20 Volum II. — Des del scgle ix a les darreries del segle xi. 25 Les Obres d'Auzias March. Ediciô critica en vista de tots els manuscrits i totes les edlcions, per Amadeu Pages. Volum I. — Introducciô. Text de les poésies I-LXXIV. 12 » II i darrer. — Poésies LXXV-CXXVIII. ... 12 Ptes. En dipdsit; Catàlech de la Biblioteca Musical de la Dipuiaciô de Barcelona, per Felip Pedkell. (2 vols.) 65 SECCIÔ DE CIENCIES Arxius. Any I, fascicles I, II i III, cada un ... . 4 » II, fascicles I, II i ÏII, cada un ... . 4 Flora de Catalunya, per J. Cadevall i Angel Sallent. Fascicle 1 5 » II 5 Treballs de la Socictat de Biologla, publicats sota la direcciô d'A. Pi Sunyer. Volum I, 1913 10 BIBLIOTECA DE CATALUNYA Butlletl de la Biblioteca de Catalunya. Any I, nûm. i (gener-abril) 1*50 nùm. 2 (maig-agost) 3 En premsa: «Diccionari Aguilô» Fascicle IL L'Inchlesta del San GraaI. El Gènesi, traducciô de l'hébreu per Mn. Frédéric Clascar. En preparaciô : Vocabulari Ortogràfic de la LIengua Catalana. Sobre la musicalitat del català, Estudi psicolôgico-lin- gûistic de E. Waiblinger. Rcvisiô de Fonctica Catalana, de P. Barnils. Problèmes Fonolôgics del Català, de P. Barnils. La LIengua en la Crônica del Rci En Jaume, estudis filolôgics de M. de Montoliu. La frontcra catalane. aragoncsa, II, de Antoni Griera. Crestomatfa Catalana, de R. d'ALÔs. RccuH de Documents de l'època comtal, de F. Mar- TORELL. Ediciô critica de les obrcs de Bernât Metgc, de Ll. Ni- COLAU. La BIblla Catalana, treta de les antigues versions dels segles XIV.* i xv.^ per Ramôn d'Alôs. Volum li — Gènesi, Exode, Levltic Nombres, Deutero- nomi i Josuè. (Text de Londres.) Els Segells Catalans, per Ferrân de Segarra. Itinerari del Rei en Jaume el Conqueridor, per J. Mi- RET I Sans. Crànica dels Comtes de Barcelona i dels Reis d'Aragô, per L. Barrau-Dihigo i J. Massô Torrents. Malacologfa de Catalunya, per Artur Bofill Poch i J. de Chîa. 1rs <>^ MÛU .fû I, j BiNDING L'cr MAfil 1980 N PC Arteaga y Pereira, José Maria 3829 Textes cataltns avec leur A77 transcription phonétique PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET 1^ UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY \